I digues, si pots

Un relat de: Renée Vivien

 photo noiaaccident_zpsc94f271f.jpg

I digues, si pots, que hi perdo en la desfeta,
la lluïssor dels teus cabells d'aram,
el goig del teu cos efímer que espera, com
la tranquil·litat del temps que se sap diluït,
la por de la pèrdua de res que no he posseït encara;
Quanta bellesa emana la llum d'una tarda que és perd
enmig del silenci de les roses i dels batecs continguts,
coneixedors que l'oblit és una utopia per a badocs
que somien aquesta llum que desprèn el teu esguard;
I digues, si pots, que hi perdo en la desfeta.



Renée Vivien

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Renée Vivien

Renée Vivien

16 Relats

39 Comentaris

21065 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
"I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant."

Maria Mercè Marçal