A mode de comiat

Un relat de: Renée Vivien

Veig la llum del teu esguard
espurnejar en la nit callada,
baixant graons d'immensitat
envers camins per descobrir,
sento endins la veu dels arbres
arrelats a un vent que brama
el xiuxiueig d'un nom esvaït
fora del temps i de l'ara,
memòria de records atàvics
basteixen paisatges de cendra,
s'intueixen sota fanals d'ombra
silencis abillats - a mode de comiat -



Renée Vivien

Comentaris

  • Escales de Montmatre[Ofensiu]
    angie | 19-07-2010

    Era el meu poema favorit, però jo l'havia proposat i no podia votar. Senzillament una lectura magnífica de la fotografia. El final lligat al títol, fantàstic!. Sembla recitat tot baixant les escales... pujar-les ja vaig dir que no era recomanable, jeje

    angie

  • m'agrada que et fixis [Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 19-07-2010

    en els clàssics de relats, com el meu la veu dels arbres.
    Salut Renée!

    Ferran

  • Fantàstic[Ofensiu]
    jos monts | 17-07-2010 | Valoració: 10


    Curt i encisador.
    M'ha agradat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Renée Vivien

Renée Vivien

16 Relats

39 Comentaris

19888 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
"I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant."

Maria Mercè Marçal