Al biaix del gris

Un relat de: Renée Vivien

No t'acostis, l'esglai del temps
em devora les entranyes i la fel;
Silenci gairebé, només fullaraca
en moviment al biaix del gris.
Et guardo el bosc impertèrrita,
sento l'aire i el fred que m'amaren
el cos immòbil - presó i límit -
Ningú no albira una amarga solitud
escrita a la intempèrie de cap emoció,
sensiblement humana, confegida
amb llàgrimes soterrades en l'oblit.



Renée Vivien

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Renée Vivien

Renée Vivien

16 Relats

39 Comentaris

18879 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
"I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant."

Maria Mercè Marçal