Arpegi

Un relat de: Renée Vivien

Tibant el so d'una guitarra
les notes s'escampen lliures,
marxen enllà del que és proper,
cercant horitzons insondables
dringuen austeres en espais
on tan sols hi habita el silenci
jo, voldria ser arpegi en zel
penetrar oïdes desconegudes,
ser arrel pregona d'una melodia.



Reneé Vivien

Comentaris

  • Hola![Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 03-06-2010 | Valoració: 10

    Has escrit un poema molt bell. Gràcies!
    Shaudin

  • Com no...[Ofensiu]
    AVERROIS | 31-05-2010 | Valoració: 10

    ...la música ens comunica amb els déus. Les vibracions de les cordes d'una guitarra, el multisó d'un piano o l'ànima del violí ens acosta a l'univers. Quin sentiment no pot reproduir el só d'unes notes.
    Mercés pels comentaris.

    Una abraçada.

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 30-05-2010 | Valoració: 10

    et felicito per aquest nou poema teu... La música és quelcom màgic que fa despertar moltes coses per dins...

    et recomano, si no l'has vist ja, un cutmetratge anomenat " El circo de las mariposas" i el poema que vaig fer inspirant-me en ell, espero ue tot plegat t'agradi:

    Poema: La papallona sense ales

    una abraçadota

    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Renée Vivien

Renée Vivien

16 Relats

39 Comentaris

19907 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
"I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant."

Maria Mercè Marçal