Si només digués “ T’estimo”, mentiria…

Un relat de: joandemataro

Si et digués només “T’estimo”,
et mentiria…
Doncs, a voltes, jo t’odio.

T’odio perquè tu m’estimes
tot i que jo et faig patir.
T’odio perquè sovint m’afalagues
i no abasto la raó
doncs no em crec mereixedor.
T’odio perquè al meu costat camines
deixant passar les tempestes.
T’odio perquè en canal m’has obert
traient-me tot el que tinc ,
sigui dolent , sigui bo…
Ja res no et puc amagar.

Dir-te només “ T’estimo”
seria poc…
A la fi, estimar i odiar
formen part d’una unitat,
d’un sentiment més excels…
El que jo sento per tu, és desig .

És per això que et demano
que no t’entreguis en safata,
que no et posis al meu abast,
deixa tan sols que et voregi
i que et pugui olorar…
Fent créixer així el meu desig.
Fes que mereixi el que em dónes
i sempre et desitjaré.

Comentaris

  • felicitats![Ofensiu]
    Nyanga | 30-01-2011

    Odiar..estimar...sovint em plantejo com n'és de curta la linea que en separa l'un de l'altre...dos sentiments tan i tna diferents i a la vegada tan aprop..
    gràcies per les teves paraules!

  • Sí que és cert[Ofensiu]
    T. Cargol | 27-01-2011

    que el camí entre l'amor i l'odi - i viceversa - és ben curt!

  • Estimar, odiar, desitjar[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-01-2011

    En aquest poema teu es poden trobar verbs autènticament forts, carregat de sentiment: estimar, odiar,patir, desitjar.

    De fet, aquest últim es converteix cap al final en la raó de la súplica i la penyora de la promesa.

    Tots sentim el desig algun cop en la vida, i sovint molts més cops al llarg de l’existència, malgrat prenguin formes diverses: de vegades en forma de desitjos no expressats, altres concretats en una sola persona, fins i tot Desitjos des de l’obscuritat.

    T’envio una abraçada sense mentires,
    Unaquimera

  • I és que...[Ofensiu]
    panxample | 21-01-2011 | Valoració: 10

    estimar, és tot això que tu molt bé dius.
    Enhorabona per aquest sincer poema.
    Avant

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

427821 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan