Si hi ets respón.

Un relat de: pseudo

27-2-05

Carta al pastor de pastors.

Feia temps que volia escriure aquesta carta. Desde petit em van explicar que tú ho veies i ho sabies tot. Segons ells eres i ets perfecte. Jo crec que si realment ho poguessis veure tot, fa anys que t'hauries tornat boig.

Suposo que es deu tractar simplement de una exageració, i aquest tot realment vulgui dir moltes coses. Com que veus moltes coses, i ets perfecte, deus ser algú culte i informat sobre el que passa al món... Per tant segur que deus llegir tots els diaris per a obtenir una visió certa dels fets. Per si un cas no els llegisis tots, he decidit enviar aquesta carta a tots els diaris locals, poder últimament estàs enfeinat i no els pots llegir tots, però algún si més no si que deuràs llegir... si nó quina farsa!

Tinc molts de dubtes. Aquest és el motiu de la carta. Si realment existeixes, si realment ets perfecte, i si realment ho veus i ho saps tot, seràs capaç de respondrem, resoldre tots els meus dubtes i fer que torni a adreçar la meva fé cap a vosté.

Perquè desprès de crear la llum, no vas fer que aquesta destuis per sempre les tenebres del món? Perquè permets que a través d'un camí d'odi i tenebres la gent arribi fins a grans cims? Perquè has creat les malalties? Perque permets que ens fem mal mutuament?

Perquè quan intento aixugar-me les llàgrimes, sempre acabo xisclant més? Perquè sempre m'acabes arrebatant el somriure, i em fas la traveta a mi? Ja sé que no sóc ningú especial, però tampoc cap mala persona. Fins ara era un dels teus pastors, tot i que m'estàs perdent, i en conseqüència perdràs a molts adeptes.

Em donares un bastó per ajudar-me a caminar, quan més mi he acostumat i més el necessito me'l arrebates. Humiliant-me augmentes la teva glòria? Llavors no ets més perfecte que jo, i t'escupiria a la cara si et tingués present.

Perquè permets que altres Deús et passin la mà per la cara? A més ells no són Déus... És escoria, però és al que adoren totes les ovelles dels ramats de tot el planeta. Fins ara intentava allunyar a les meves ovelles d'aquests camins, però poder enlloc d'ajudar-les les estic perjudicant.

Si realment hi ets, seràs capaç de respondre'm a tot això i m'iluminaràs el bon camí.

Signat
Una Ovella amb el bastó esquerdat.

1-3-05

Per la Ovella del bastó esquerdat,

Has obert els ulls massà tard. La vida és una competició, ho és el dia a dia. Només importa el resultat final, demostrar a la resta que ets més poderòs que ells.

Amor, bondat, generositat... Aquestes són algunes de les paraules preferides dels perdedors. No tothom pot véncer. Peró els vencedors necessiten inútils per sota d'ells per a tenir més poder. Són imbécils que els adoren, i farien el que fós per a ells. Els escupen a la cara com tú faries al teu Déu podrit si existís, si donés la cara. Ells però no ho consideren un insult, si nó una gràcia... Ser acaronat pel poder no està a l'abast de tothom.

Ells si més no saben que persegueixen. Tu cultivaves l'engany i feries a les teves ovelles. L'infern era al teu voltant.

Da3m0n.


Ovelleta ovelleta, no deixís que el llop t'enganyi,

Pastor pastoret, no escoltis les vejenades que t'envolten. Tu has tingut el dó de veure més enllà d'aquest món. Per això et vas convertir en pastor. Per poder guiar a d'altres a través dels teus ulls clars. No tothom té uns ulls tan purs com els teus. Nets d'odi i d'enveja, sense avarícia ni luxúria.. És difícil temptar-te, però fàcil confondre't.

No creguís que estàs sól, encara que en ocasions t'ho fem creure.. Jo no tinc res en comparació del magnífic. Tot i que jo sóc la teva pastora i puc respondre tots els teus dubtes. Entre ell i tú i som nosaltres. Tením vida eterna, però no tanta llibertat com vosaltres malgrat semblí que les nostres blanques ales indiquin el contrari. Tampoc creguís que mai ens perdem... Ja has llegit la primera resposta que t'han donat.

Si no hi hagués foscor, no coneixeries la llum... Poder tot seria més fàcil, peró tots els camins estarien il·luminats... No series lliure de caminar cap a la foscor. Per entendre la llum, cal sentir por de les ombres, i haver caminat entre tenebres. Sentir el foc de l'infern, tant temptador a l'hivern... Tens enveja dels arbres, o de les pedres? Jo de tu em sentiria afortunat ja que camines per on desitjes... Ets més lliure que l'aigua fluent, ja que la teva vida no està governada totalment per unes lleis...

Les malalties van lligades a la necessitat de morir. Si no poguessiu morir, tampoc serieu del tot lliures. Creu-me, la vida eterna és un martiri. Amb vida eterna, quin sentit tindria la descendència? Però no creguis que el vostre pas per la terra podrà arribar a l'oblit... Les vostres passes sempre deixen petjada en aquest món.

Perquè a vegades al intentar-te eixugar les llàgrimes plores més... Has vist mai a un nen malcriat? Plora quan vol alguna cosa, llavors inmediatament els pares li donen el que volia. Pobre nen, a vegades com ja t'he dit cal passar per les tenebres. Si al mínim plor, li deixes eixugar les llàgrimes i li allises el camí, no l'estàs ajudant, al contrari.

Perque et vaig donar el bastó. Si, vaig ser jo... En aquell moment el necessitaves. Però llavors en vas abusar, per això vaig fer que s'esquerdés. Has d'apendre a utilitzar els recursos quan són necessaris.

Perque permet que li passin la mà per la cara? Com pots veure, no li agrada fer-se veure, seria massa dur per vosaltres. La fé no seria fé, perquè ja ho haurieu vist... No serieu tant lliures com ara, i tota la seva grandesa us costaria tant d'entendre que enlloc de facilitar-vos la vida, us la destrossaria. És per això que mai es mostra, i en contades ocasions escriu a través de nosaltres.

No em despedeixo, perquè mai he deixat ni deixaré de volar al teu costat...

AngelOna.

Comentaris

  • Molt bon relat. Felicitats.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 30-06-2006 | Valoració: 10

    Ei! M'agrada molt aquest relat. El trobo molt interessant, i a més en bastantes ocasions he vist idees semblants a les meves molt ben expressades. Felicitats.

    Llàstima que sigui tant dens que no ho hagi pogut captar tot... En fi, el guardaré a preferits i ja li tornaré a donar una ullada. Salut!

  • Aquest "Déu"[Ofensiu]
    angie | 19-01-2006

    no és el mateix per tu que per a mi, cadascú el dibuixem segons la nostra manera de créixer, de viure i ens emprenyem amb ell i l'estimem, com a qualsevol altra persona... La meva fe està en la influència que he rebut dels que ara no hi són i que han marcat la meva vida... ells sempre hi són i tampoc responen!.

    No sé si m'he explicat, i si el comentari no el comparteixes ho entendré.

    Un beset en verset.

    angie

  • Curios[Ofensiu]
    Cavaller de Moncaira | 01-09-2005 | Valoració: 5

    Un relat ben curios

  • he intuït en el títol[Ofensiu]
    fill de les ombres | 01-09-2005 | Valoració: 9

    que el teu relat parlaria d'això perquè em faig sovint aquesta pregunta pensant en si quan la meva ànima prega és sols el meu intent de ser quelcom més que un conjunt de mol·lècules.

    és un bon relat, que convida a la reflexió tan necessària en un món, el d'avui, que adora déus i déus, sense saber-ne el nom, com esclaus d'un rei desconegut.
    també comparteixo l'opinió del bpquim en el seu comentari de que cal alliberar Déu per ser realment lliures i per això clamo contra l'opi del poble que tant bé havia criticat Marx perquè la fe no ha de servir de consol ni de refugi sinó que ha d'esperonar, insuflat d'un missatge que creiem vàlid per dur al món, per tal de canviar-lo i fer-lo més just.

    no hi ha un home de barba blanca sobre els núvols sinó un trascendent molt i molt més gran, tan, com de profunda pugui arribar a ser l'essència pròpia d'un ésser humà quan mira cap a l'horitzó infinit que hi ha al seu cor.

    la fe, no dóna solucions ni respostes, si sols fos això, aviat tindríem problemes impossibles de resoldre i preguntes impossibles de contestar... no no, la fe és una força, és una vitalitat, és una química, és una essència més viva que la nostra pròpia existència, quelcom que ens fa bategar el cor i l'ànima per bombejar sang i vida allà on anem, l'entorn on vivim.

    massa voltes però, tapem aquesta llum que ens crema a dins, aquest foc, amb la supèrbia, amb l'egoisme, amb l'egocentrisme, amb la ira, el rencor... i omplint-nos d'humanitat deixem a l'ombra l'espurna viva del Déu etern que viu en nosaltres.

    st. fruitós, a tarragona predicava així als romans: "teniu déus amb ulls que no hi veuen, déus amb boca que no parlen, déus amb mans que no toquen, déus amb orelles que no hi senten... sols figures de pedra inertes... i jo parlo d'un Déu viu que us parla al cor, que us vol lliures i feliços..." així jo et dic ovelleta, que el pastor mana el ramat a pasturar a prats abundosos però no camina els passos per elles, ni arrenca l'herba per donar-los a la boca, ni mastega, ni digereix... el pastor sols guia, de les ovelles depèn gaudir dels prats o aventurar-se al bosc del costat, on la societat capitalista ja s'encarregarà d'oferir arbustos i flors ben camuflades on amagar el consumisme, la competició, l'odi, l'enveja, ...

    perdona l'anada d'olla... inspiració mística.

    una abraçada!

  • Be per les preguntes, però la major part, ja tenen resposta, ho sabies, oi ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 27-06-2005 | Valoració: 10

    Hola,

    Hi ha - ara ho se - massa tècnica per conèixer això tant senzill, els essers humans, som LLIURES, aixxò vol dir, que NO PODEM DONAR LA CULPA A NINGU ALTRE; certament això és fotut, perquè sempre hi ha un culpable, oi ?.
    Els altres, els pares, els mestres, el govern, ... i finalment, és clar Déu !
    Falla aquesta premisa LA LLIBERTAT, en el fons del teu relat, hi ha la tesi -inconscient - del desti, de l'atzar, de la sort, de la fortuna , de....
    La llibertat te això, costa de païr, però hi ha uj grup - molt petit, val a dir-ho - que ens l'estimem com la mateixa vida.
    T'espero amb un relat a www.guimera.info però no amb aquest, O.K ?

    mora.a@guimera.info

  • Aquí tens el meu comentari... :P[Ofensiu]
    Gorwilya | 13-03-2005 | Valoració: 9

    Ja et vaig dir que quan tingués una estoneta et llegiria... I mira ja ho he fet... ;)
    He de reconèixer que m'he quedat sense paraules, no sé que dir... Trobo que està molt bé. I m'ha agradat això de les 3 cartes, és interessant! :P
    Deixo el comentari aquí, perquè ni idea de què més podria dir... xD

    Petons i una abraçada!

    Gorwilya

  • una mica d'amargor[Ofensiu]
    iong txon | 05-03-2005

    no? primer de tot has de superar això amb molta humilitat. Només m'agradaria afegir-hi una cita del Reverend Dr. Moon, Sun Myung:

    "Necessitem alliberar la humanitat. Però hem d'alliberar Déu abans de poder fer això. Només llavors l'alliberament humà es produirà, però en això no hi pensa ningú. Els ministres cristians entenen Déu com el Déu del judici envoltat de glòria. Això és un error. El Déu que jo conec no és així. Hem d'alliberar Déu del reialme de la mort."

Valoració mitja: 8.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pseudo

pseudo

47 Relats

256 Comentaris

75502 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Vaig néixer el 22-10-1984 a Barcelona, tot i que des dels 4 anys visc a Girona.

Doctor en tecnologia.

Al setembre del 2006, vaig tenir la sort de publicar el meu primer llibre: 'Primeres Poesies', amb l'editorial Emboscall, algunes de les quals es poden trobar en aquesta plana (Ulls d'infant per sant Jordi, Mirada en Flama, Sonets XIX i IX, Flor de Tardor). El llibre es pot trobar a les principals llibreries gironines i en algunes de Barcelona, també mitjançant les webs totllibres ,
Llibreria Ona
i
Casa del Libro


Al setembre de 2007, he vist publicat el meu segon llibre, també amb l'editorial Emboscall, sota el títol Escrivint entre deliris el qual conté alguns relats que podeu trobar en aquest web, encara que els hi ha calgut una bona repassada.

Torno a voltar per aquestes planes després d'una temporada d'abstinència...


Per qualsevol dubte: albert.trias@gmail.com