Si hi ets respón.

27-2-05

Carta al pastor de pastors.

Feia temps que volia escriure aquesta carta. Desde petit em van explicar que tú ho veies i ho sabies tot. Segons ells eres i ets perfecte. Jo crec que si realment ho poguessis veure tot, fa anys que t'hauries tornat boig.

Suposo que es deu tractar simplement de una exageració, i aquest tot realment vulgui dir moltes coses. Com que veus moltes coses, i ets perfecte, deus ser algú culte i informat sobre el que passa al món... Per tant segur que deus llegir tots els diaris per a obtenir una visió certa dels fets. Per si un cas no els llegisis tots, he decidit enviar aquesta carta a tots els diaris locals, poder últimament estàs enfeinat i no els pots llegir tots, però algún si més no si que deuràs llegir... si nó quina farsa!

Tinc molts de dubtes. Aquest és el motiu de la carta. Si realment existeixes, si realment ets perfecte, i si realment ho veus i ho saps tot, seràs capaç de respondrem, resoldre tots els meus dubtes i fer que torni a adreçar la meva fé cap a vosté.

Perquè desprès de crear la llum, no vas fer que aquesta destuis per sempre les tenebres del món? Perquè permets que a través d'un camí d'odi i tenebres la gent arribi fins a grans cims? Perquè has creat les malalties? Perque permets que ens fem mal mutuament?

Perquè quan intento aixugar-me les llàgrimes, sempre acabo xisclant més? Perquè sempre m'acabes arrebatant el somriure, i em fas la traveta a mi? Ja sé que no sóc ningú especial, però tampoc cap mala persona. Fins ara era un dels teus pastors, tot i que m'estàs perdent, i en conseqüència perdràs a molts adeptes.

Em donares un bastó per ajudar-me a caminar, quan més mi he acostumat i més el necessito me'l arrebates. Humiliant-me augmentes la teva glòria? Llavors no ets més perfecte que jo, i t'escupiria a la cara si et tingués present.

Perquè permets que altres Deús et passin la mà per la cara? A més ells no són Déus... És escoria, però és al que adoren totes les ovelles dels ramats de tot el planeta. Fins ara intentava allunyar a les meves ovelles d'aquests camins, però poder enlloc d'ajudar-les les estic perjudicant.

Si realment hi ets, seràs capaç de respondre'm a tot això i m'iluminaràs el bon camí.

Signat
Una Ovella amb el bastó esquerdat.

1-3-05

Per la Ovella del bastó esquerdat,

Has obert els ulls massà tard. La vida és una competició, ho és el dia a dia. Només importa el resultat final, demostrar a la resta que ets més poderòs que ells.

Amor, bondat, generositat... Aquestes són algunes de les paraules preferides dels perdedors. No tothom pot véncer. Peró els vencedors necessiten inútils per sota d'ells per a tenir més poder. Són imbécils que els adoren, i farien el que fós per a ells. Els escupen a la cara com tú faries al teu Déu podrit si existís, si donés la cara. Ells però no ho consideren un insult, si nó una gràcia... Ser acaronat pel poder no està a l'abast de tothom.

Ells si més no saben que persegueixen. Tu cultivaves l'engany i feries a les teves ovelles. L'infern era al teu voltant.

Da3m0n.


Ovelleta ovelleta, no deixís que el llop t'enganyi,

Pastor pastoret, no escoltis les vejenades que t'envolten. Tu has tingut el dó de veure més enllà d'aquest món. Per això et vas convertir en pastor. Per poder guiar a d'altres a través dels teus ulls clars. No tothom té uns ulls tan purs com els teus. Nets d'odi i d'enveja, sense avarícia ni luxúria.. És difícil temptar-te, però fàcil confondre't.

No creguís que estàs sól, encara que en ocasions t'ho fem creure.. Jo no tinc res en comparació del magnífic. Tot i que jo sóc la teva pastora i puc respondre tots els teus dubtes. Entre ell i tú i som nosaltres. Tením vida eterna, però no tanta llibertat com vosaltres malgrat semblí que les nostres blanques ales indiquin el contrari. Tampoc creguís que mai ens perdem... Ja has llegit la primera resposta que t'han donat.

Si no hi hagués foscor, no coneixeries la llum... Poder tot seria més fàcil, peró tots els camins estarien il·luminats... No series lliure de caminar cap a la foscor. Per entendre la llum, cal sentir por de les ombres, i haver caminat entre tenebres. Sentir el foc de l'infern, tant temptador a l'hivern... Tens enveja dels arbres, o de les pedres? Jo de tu em sentiria afortunat ja que camines per on desitjes... Ets més lliure que l'aigua fluent, ja que la teva vida no està governada totalment per unes lleis...

Les malalties van lligades a la necessitat de morir. Si no poguessiu morir, tampoc serieu del tot lliures. Creu-me, la vida eterna és un martiri. Amb vida eterna, quin sentit tindria la descendència? Però no creguis que el vostre pas per la terra podrà arribar a l'oblit... Les vostres passes sempre deixen petjada en aquest món.

Perquè a vegades al intentar-te eixugar les llàgrimes plores més... Has vist mai a un nen malcriat? Plora quan vol alguna cosa, llavors inmediatament els pares li donen el que volia. Pobre nen, a vegades com ja t'he dit cal passar per les tenebres. Si al mínim plor, li deixes eixugar les llàgrimes i li allises el camí, no l'estàs ajudant, al contrari.

Perque et vaig donar el bastó. Si, vaig ser jo... En aquell moment el necessitaves. Però llavors en vas abusar, per això vaig fer que s'esquerdés. Has d'apendre a utilitzar els recursos quan són necessaris.

Perque permet que li passin la mà per la cara? Com pots veure, no li agrada fer-se veure, seria massa dur per vosaltres. La fé no seria fé, perquè ja ho haurieu vist... No serieu tant lliures com ara, i tota la seva grandesa us costaria tant d'entendre que enlloc de facilitar-vos la vida, us la destrossaria. És per això que mai es mostra, i en contades ocasions escriu a través de nosaltres.

No em despedeixo, perquè mai he deixat ni deixaré de volar al teu costat...

AngelOna.