Si demà no se m'obre la parpella

Si demà no obre la parpella
Dugue-me al poble on vaig sentir
L'amor i la conquerí a ella.
Si demà no se m'obre la parpella
Dugueu-me a Mura
Al cementiri del meu cor
Que sempre ha glatit de sort
Des que la coneguí a ella.

Tanmateix alli m'espera,
Arraulida al seu taúd
Desde fa molts anys, i surt
Uu amor de tomba vella.
L´amor d'una dona bella
Que va donar-me el cor
I que després se m'ha mort
Espernat que vagi amb ella.

Si demà no se m'obre la parpella,
Feu-me un enterrament sencill
A 681 metres del mar,
Vora de la meva llar,
La llar que em donà ella.

No vull ciris ni gentada
no vull amics ni a ningú
vull matí de pedregada
per recordar-me'n de tu.

No vull missa, no vull frare,
ni vull discurs ni vull res
tant sols de terra un pam més
a prop de la meva mare.