Sheer Jade, l'olor del pa calent sortit del forn 91-100

91- La trucada de la Sheer pel mòbil el va trobar en ple procés. "Vol, fer el favor d'obrir la porta del laboratori? Nosaltres no tenim res a veure amb cap fet delictiu", i va continuar, "li repeteixo que en l'ordinador dins del meu anàlisi pot identificar-se la seva presència; i en el cas de els dues víctimes també; cronològicament, la seva presència precedeix a l'aparició de la substància que en pocs dies podia acabar amb la vida d'una persona si no s'hi posa remei". Això mateix era el que ell acabava de comprovar. "Que m'estàs dient? vols dir que soc un vampir, un xuclador de l'energia dels altres?", Va respondre ell.
92.- Mentrestant per la pantalla del portàtil emergia la seva anàlisi amb una perillosa taca de proporcions anormals de la substància letal. La seva actitud va canviar, va exclamar, "però si jo mateix m'estic enverinant!" Al costa dels compostos identificats hi havia la corresponent etiqueta identificadora amb la qual l'havia batejat la Sheer i allà en una quantitat no petita però encara no mortal hi havia la hosteïna, el compost letal, de forma totalment sorprenent.
93.- Aquesta havia estat, aproximadament, la història, el que podia haver succeït amb probabilitat fins a aquell moment; aleshores em vaig disculpar amb la Sheer i el Josep, em vaig dirigir cap al laboratori per alliberar-los; anava cap cot, avergonyit que algú més jove m'estigués donant lliçons sobre la vida: "Calia prendre's les coses més bé, calia descansar em deia la meva ajudant, deixar l'ambient en que em movia i posar-me en mans dels especialistes per a que reduïssin aquest nivells tòxics". En Mel·lo cridava des de dins del laboratori. Era evident que els nois havien actuat de bona fe. Aquesta manca d'egoisme, de càlcul,... l'honradesa i generositat de la parella m'estaven estovant. N'estava agraït!
94.- A l'endemà, un amic internista, a qui vaig trucar, em va donar males notícies, no s'explicava aquesta sobtada pujada de la substància patògena; no hi havia gaire experiència al respecte i la poca que hi havia no era bona: "Jeroni, no hi ha tractament i el resultat de tot això és incert, fes-te'n a la idea",em va dir. Em van venir al cap la Roser i en Genís; amb tota probabilitat jo havia projectat sobre ells la meva malaltia! En certa manera m'havia nodrit de la seva desaparició!
95.-Les vívides imatges de la mort em van tornar i me'n vaig recordar de la paraula "descobreix!" Me'n vaig recordar del gos pequinès de la meva infància que invariablement em bordava quan passava pel costat de casa seva, tot anant cap al cap de la vila i sense moure's mai de la barana. Sempre invariablement rebia amb lladrucs al que passava!
96.- Res no es pot comparar al moment que hom rep l'evidència d'una mort propera, tot l'organisme canvia com quan hom cau al buit i es conscient d'una mort certa. Però malgrat tot aquest fluid energètic que em recorria el cos eixamplant i esperonant els sentits, la memòria i la percepció de tota la meva vida, aquest fenomen no m'impedia al mateix temps de mantenir, paradoxalment, una actitud lúcida i tranquil·la com qui s'adapta a l'inevitable. Només calia esperar que allò que hagués de passar passés.
97.- Els dies següents a la notícia els vaig passar a casa meva en companyia del Mel·lo de qui m'havia fet amic i vaig delegar la direcció del projecte a la Sheer. Em trobava completament en pau, alleugerit; sentia un sincer sentiment d'agraïment per la parella que desinteressadament i fins i tot posant en risc la seva salut havien estat lleials. La contemplació del mar, llunyà des del meu terrat en silenci només sentint els sorolls i crits dels ocells m‘entretenia.
98.- Però la Sheer i en Josep van interrompre els meus solitaris pensaments i desvariejos; es van presentar a casa meva amb el portàtil, volien provar els nous desenvolupaments amb mi. Fer-me un seguiment diari i comprovar el meu estat, desitjaven que hi hagués un error en tot plegat i esbrinar tota mena de substàncies que poguessin fins i tot contrarestar l'efecte de la substància verinosa, que fossin un antídot. El meu germà, a qui havia recorregut en aquest tràngol - La mare ja no podia fer-se'n càrrec i això sí, s'estranyava i es queixava que no comparegués al dinar setmanal - els va atendre i va estar conforme perquè suposava que jo també n'estaria. La parella creia, amb més esperança que realisme, que la sobtada percepció de mort imminent podria tal vegada desencadenar processos interns guaridors, una reacció positiva del propi cos en una persona relativament jove. Allà hi apareixien taques associades al Mel·lo i a ells, altres substàncies i compostos anaven desplaçant i modificaven la naturalesa de la substància letal, la hosteïna, retornant-li un color que feia pensar en la il·lusió d'una reducció del seu poder.
99.- Per primer cop vaig ser plenament conscient de l'esplendidesa que la natura compartia amb la Sheer, la meva ajudanta; no era només "adeqüada i prou!" com havia pogut pensar, tenia capacitat i energia. Vaig estar temptat de demanar-li alguna altra cosa a la Sheer, però em vaig frenar, aquella empresa ja no era per a mi i endemés volia canviar durant el temps que em quedés per endavant, i em vaig limitar a disfrutar només d'alló que la naturalesa ja m'atorgava i vaig aspirar a ple pulmó el benefactor aroma de pa calent acabat de sortir del forn que ella desplegava. - La Sheer, al seu torn, estava pensant que en Jeroni era realment atractiu ara que l'acceptació del present dominava el seu esperit, però això no era suficient per canviar l'estatus del cap: volia que seguís sent solament això: merament un director de projecte -.
100.- En Mel·lo jugava ara desentès amb una pilota a la seva vora, pels anys que tenia era força juganer! En Josep feia temps entretenint-lo. La Sheer mostrava avui un color més blanc de pell, com si la responsabilitat li hagués tret quelcom de la sana vermelló dels seus pòmuls; en Josep somreia sense adonar-se'n mentre estudiava el seu cos molsut amb la mirada, la seva agradable gesticulació femenina un pel nerviosa i sentia el sorprenent to i les modulacions de la seva veu argumentant "en Josep m'ajudarà".