Setembre

La rerevera se mos tira damunt, com una amant en erupció, i mos embarassa de marrons i bufandes primes. S'acosta triomfant, nova, jove, verge i bruna com n'Alba, mentre l'estiu, fent catúfols, emprèn la seva peregrinació cap a altres hemisferis on sant Bernat no és tan influent. Les fulles dels arbres s'assequen i caduquen una darrere l'altra, per ordre escrupolós d'antiguitat, com si una mà misteriosa i assassina les anàs tocant amb dits putrefactes però intel·ligents convertint-les en carnassa de femater subcontractat just proferint la paraula "Tu". Els dies de més calor comencen a omplir els llibres d'història i estadística més actuals i, tot i que encara queden jornades de cels blaus i bicicletes adolescents, la balança inicia el seu declivi cap a diasses ennigulades i plujoses, grises i descolorides com un mariol·lo vell i mal rentat. Ja no fa temps d'anar fora calcetins, i tots hem de fer esforços animals per recordar on els deixarem el mes de juny, i evocar en el cervell la manera de ficar-hi els peus freds a dins, com qui pidola que l'estimin. Les rebaixes acaben, però afortunadament exèrcits de col·leccions s'acosten tom a tom o per fascicles al televisor somort i inexistent. Les jaquetes s'organitzaran en faccions i començaran a sortir al carrer a manifestar-se en massa, furioses per haver estat tancades a estiuejar al fons de l'armari, desitjant xalar de les revetlles des de capses blanques estampades de fades floretes blaves farcides de sobres de naftalina amb olor de lavanda. Els paraigües badallaran els dies més glaucs, i guanyaran dues dimensions per ser irrigats d'ejaculacions, irrogades per il·lògiques masturbacions meteorològiques de llamps i trons, freda aigua ardent originada per llampants pertorbacions i vent als niguls més solitaris de l'altre món, el d'allà dalt. La gent, per dir-los així, s'inscriurà a gimnasos amb piscina per intentar perdre els quilos de pastoses reserves que han anat acumulant durant les caloroses vacances, i alguns menors de vint-i-tres s'asseuran damunt cadires de colors neutres davant taules impersonals per permetre que desconeguts titulats i mal pagats els assequin els cervells. Els diumenges horabaixa la gent anirà a veure l'escomesa al cuir sobre gespa a l'estadi més proper, i cridaran joiosos quan el seu equip, format exclusivament per mercenaris de colors, marqui el primer gol de la jornada, i s'esforçaran a convèncer-se els uns als altres que són afortunats, i que no hi ha res millor a fer els diumenges horabaixa. Els cans, indiferents a tots els canvis, seguiran cagant allà on els passi pel cul, i els respectius propietaris seguiran agafant-los la merda amb la mà, finament i amb un plàstic no transparent, encalentint-se l'extremitat per uns instants abans d'obrir bufet lliure a les mosques del barri. La roba estesa s'haurà de començar a entrar els vespres per impedir que la serena s'hi abrigui durant la nit, els llibres d'estiu quedaran oblidats a la prestatgeria deixant pas als enquadernats de tot l'any, els més espavilats seguiran aparcant damunt el carril de bicicletes, els municipals seguiran sense multar-los, apareixeran embarassades per tot arreu, els indecisos tornaran a mudar-se i una vegada instal·lats se demanaran si no estarien millor a un altre lloc, més enfora d'ells mateixos. I allà dalt, indiferent als canvis, el Sol s'ho remirarà tot desencisat, una mica més o menys inclinat que de costum però il·luminant igualment la decadència d'antigues civilitzacions i el despertar d'altres, omniscient de tots els petits canvis que pateix el seu fill més blau, el tercer començant per dins.