Sepultada

Un relat de: Marteta
El so d’un tren que anuncia la seva arribada, el llum encara no apagat dels fanals a una freda matinada, les ànsies d’arribar a casa, però abans trobar-te…I mirar-te. Observar com la teva silueta i el teu somriure es mouen al compàs dels meus bategs d’enyorança.

Perdre’t entre una multitud desconeguda, camiseta vermella. Pensava que arribaria a casa i seria feliç per la renovada imatge d’aquest divendres, però no faig més que sentir una frustració tintada en versos d’un romanticisme fastigós, replet de besades passades i de mirades a trenc d’alba.

Esperaré sense actuar, eternament, com a una estació de tren atzarosa i sense fortuna de trobar-te.

I de que em trobis, sepultada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156673 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96