Sentiments escrits

Benvolgut amor;

És de nit i està tot fosc. El so del terror es fon... I ploro sota el llençol, com si tingués un mal son. Hauria d’estar dormint però els ulls plens de llàgrimes no em deixen altre, que seguir desvetllada. El teu rostre apareix a la ment, com una estrella que es troba al cel. La teva mirada somniada fa que em senti menys afectada. El dolor no es difumina com un objecte a la llunyania. Els meus sentiments es fan, més profunds cada dia. Vens i vas, tornes i te’n vas. Entres i surts de la meva vida com una història que és repetida.


Com més lluny de mi estàs, més dur és superar. Les hores, els moments. Aquella tristor. Sembla que mai s’acabi. Aquella angoixa que tinc al saber que no estàs aquí. Quan penso que no m’estimes, al recordar que no sóc res.
Només seré un record que per moments s’esvaneix . Fa poc vam comentar que existeix sempre l’adequat. Aquella persona important, que mai et fallarà. Tu dius que ja l’has trobat i així m’has destrossat. Totes les esperances ara em són escasses. Simplement voler que sàpigues que em tens enamorada. Simplement voler dir-te;

Que t’estimo més que a la meva vida.

La teva enamorada.