Ja no somric

Milions de vegades
llàgrimes derramades.
Aquell buit dintre meu,
que esvaneix tota veu.

Gent cridant, suplicant,
Ja despertat, s’han cansat.
D’intentar per fi ajudar-me,
i gairebé poder salvar-me.

Aquest pou sense sortida,
la foscor ja expandida.
Ocupant tota la vista
impedint sentir la vida.

Els batecs, ja s'aturen,
el respirar, mai no cura.
Mirar al cel, hem deprimeix,
Recordant que jo sóc menys.

No acabarà, sempre estarà.
I cada vegada més destrossada.
M'enfonsaré, no pararé...
Fins no somriure ni un cop més.