Fer un pas

Un relat de: Höfen
Trobar-te directament,
entre l’espasa i la paret.
Tenir por a fer un pas,
segurament serà en fals.

Començar a dubtar,
de la pròpia capacitat.
A mantenir un orgull
que és gairebé nul.

Aquella sensació insistent,
com punyalades permanents.
Travessen fent ferides
no es curen ni s’obliden.

Algun dia ha de decidir,
callar-se o fer un crit.
Enfortir-se i actuar
per a poder tornar a somiar.

Trobar enlloc valentia,
aquella força invisible.
L’haurà de portar a superar,
per a poder tornar a estimar.

Comentaris

  • Höfen[Ofensiu]
    Gabriel M. | 06-02-2013

    En efecte, es un poema per rellegir.
    M'ha agradat sincerament.
    Una abraçada.

  • Endavant[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-01-2013 | Valoració: 10

    Relat punyent.... però també hi ha unes ganes de fer un pas. Endavant. La vida, viure, és un conjunt de...

  • Un xic d'aire[Ofensiu]
    empordà | 29-01-2013 | Valoració: 8

    em transmet aquest poema. M'agrada. per llegir-lo més d'una vegada.
    felicitats ;)