Et consumeix poc a poc.

Com un tatuatge
que no es pot borrar.
Com una marea,
impossible d'aturar.

Ets una navalla,
ja massa clavada
que queda estancada,
segur enverinada.

Que consumeix una vida
perdent mica a mica.
Cremant aquell cos,
de qualsevol sensació.

Tallant la respiració,
immens el dolor.
Angoixa sols sentida
intentant tornar a viure.