Despertar

Un relat de: Höfen
Sentir la matinada,
l'alba al despertar.
Nou dia comença,
amb molt esperar.

Posar peus al món,
cap alçat, cor fort.
Pas a pas, enyor,
ni un de sol, tothom.

Decisió i ambició
necessari al meu cor.
Cridar davant de tots,
quin goig i sensació!

Amb tota la dolçor,
per favor un sol cop.
Finalment la claror,
ocupa el meu cos.

Donant voltes sobre el llit,
tu i jo, per fi units.
Em desperto, sobresalt,
que com sempre, ja no estàs.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer