Sentència

El poema és una flama
sense llum, sense ardor,
només l'afany de consumir
penetrant com un silenci
a les pupil·les.
No ho notes però
les seves urpes ja et tenen
acorralat i esperen
la sentència final.
Les paraules són brases
que els teus ulls travessen
nus.
No cerquis respostes:
Sota els silencis de l'aire
sols hi ha més silencis.
Només deixa que el poema
t'ompli els pulmons
de cendra.
Arriba la sentència:
Per vèncer només has
de no voler vèncer.