Sense tu.

jo també m'he sentit així. tenir aprop a algú i sentir-lo lluny, voler donar-li tot i saber que no pots, o que no deus. és dur.

Quantes vegades no he sentit això!! mmm... gràcies al desig: desitgem! volem! necessitem!

i tu, ho en fas poesia. Quina sort la teva. Jo no en sé. Segueix així!

Per allò que em deies sobre els comentaris que em va fer Norfeu l'Alquimista, no passa rés. Aquest lector és va sentir ofès de ser home, i no va acceptar que en el fòrum expliqués un acudit feminista. I va tenir una pataleta amb mi, va entrar en alguns dels meus relats i em va comença a dir que li avorrien els meus escrits i d'altres coses cruels, i amb el seu toc de gràcia va anar posant la nota més baixa "1" en tots els quatre comentaris que em va fer.
Però saps... ell creia que la nota em faria mal jejeje. però amb mi es va equivocar. El seu comportament va fer que la gent de RC que hi havia en el fòrum es revelés, i amb un companyeris-me super divertit hem van fer comentaris amb la nota més alta. jejeje...
Si vols, i un dia estàs avorrideta, busca en el fòrum la pàg del dia 11.11.2005 a les 18:45

Ah.. i no et perdis l'acudit! és molt bo!

Gemma34

eih! m'agradat molt no l'havia llegit encara. Es molt bonic a la vegada que trist.
Per cert, m'has donat una idea, intentare explicar el que veig quan tanque els ulls, però en un relat. Paciència no soc molt bo escriguent i puc estar gairebé temps per escriure.
Respira!!

Fa temps que ja vaig llegir aquest relat teu. Ara que hi he tornat, me n'he adonat de la importància dels teus mots: és exactament allò que jo he volgut dir i que no he sigut capaç de fer-ho en cap moment, almenys amb tanta senzillesa.
Gràcies! MoLi.

Ondia!! Breu però complert! Sentimental, desconsolat, trist.... quan estàs tant a prop... i no pots fer el que feies abans i tant cops heu fet... no pots acariciar les seves galtes... abraçar-la mentre li acaricies els cabells... és trist... estar tan aprop seu... sense ell/ella...
Felicitats per aquests versos tan ben escrits!

Es molt bonic titi, de debó te tant sentiment, tanta melangia amor... és un relat propi d'una somiadora tan maca com ets tu, mai deixis d'escriure , felicitats pel poema germana es preciós.

ITACA

M'agradaria saber expresar en tan poc, tot el que tu dius !! De veritat, preciós.

curt, directe, ben escrit, amb molt de sentiment.
Ara, et vull fer un comentari sobre aquest sentiments: si un noi no et fa cas, és que no és el teu. Així doncs, te'l treus del cap i "a por otro". Que no te'l pots treure del cap? Romanssos! Sempre es pot.