Cercador
(sense títol)
Un relat de: L'anònim GharN- Compartir:
Elegància esqueixada
esmicol de caragols
ànima tancada, sola
per mai més d'un arbre no en brollarà.
Enrojolinament de pensaments,
blau cel que em desplaça
enriquidor gemec controlat
quan fas veure que m'abraces.
Em mires, i et miro però
ja no et veig, m'espanto
i m'esclafo en ratllar
la plaça on ja no m'hi enganxo.
Digueres conèixer els sentits,
digueres ser cadèna, perpètua i floral,
i d'aleshores ençà remullada
només de tu me'n queda
aquell pardal que piola:
maleït que em vas fer quedar.
Significava tant, tot això?
Era en tu tanta, d'alegria?
doncs quan em vas fer aquell petó
jo només sentí
melangia...
melangia...
barata.
l´Autor
35 Relats
112 Comentaris
43793 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Els núvols de pluja i de llamp queden pertot arreu, al meu voltant. Llamp que ens espanta i ens fascina, núvols que alhora prometen dur i endur-se els pitjors malsons que tinguem. La pluja ens ajuda a dormir, i després d'acompanyar les nostres veuetes que pensen i es tornen vives, després de deixar el planeta dels somnis aleshores ens llevem, i de tornada a la rutina ens pensem que tot serà per sempre. M'agrada mirar els teus ulls, al metro... són... són com els núvols de pluja i de llamp.Aquí hi teniu moltes més coses meves, tot i que no sempre en català... coses del guió.
Núvols de pluja i de llamp
O bé, si voleu dir-me quelcom, jordi.gharn@gmail.com