Sense paraules

Per totes aquelles llàgrimes , per totes aquelles que m'he guardat, i també per totes les que sé que dortiràn dels meus ulls.
Per totes aquelles paraules desagradables que em avs dedicar; Gràcies.

Ara res em sorprén de tu, abans si, ara ja no, res pot resultar-me nou de tu. Em vas fer plorar, i ho saps, però no et vas callar, vas seguir agredint-me psicològicament, perovocant en mi un garn canvi, sempre positiu.
I és que et penses que estic a casa estirada al sofà plorant desesperadament i ofesa per la gravetat de les teves paraules, però no. I és que també m'has fet mal, sí, no ho puc negar, ni ho faré.
Saps? Vull que aquestes paraules t'arribin fins al fons del teu cos, de veritat, i vull fer-te un favor de veritat. Vull que ploris, i saps? Estaria molt contenta si em deixesis viure la meva vida i el meu estiu tranquilament, sense haver de pensar quan et veig d'hever-te de aguantar una estona més.

I ara si, aquesta és la meva darrera i única opinió sobre tu que et mostraré;
JB ets una persona que no tens vida pròpia, i saps? em dones una miqueta de pena. Jo estic contenta i feliç amb tot i amb tots, que més vols? Deixa-ho fer, que saps que el que tenguis planetjat de jo ho pots anar esborrant del teu cap. Ets un beneit, i una vegada més; Gràcies, i ja saps qui riu darrer riu millor.

Jajajajajaja, segur que tu ja no ho fas. Veritat?