Sense mala fe

- No ho he fet expressament, Alfred!
- No ho he fet expressament, no ho he fet expressament! Ja m'ho imagino! Només faltaria que ho haguessis fet expressament, Mireia!
- No, esclar que no!
- Ja ho sé, Mireia, ja ho sé. Però això no vol dir que no m'hagi fet mal!
- És que sóc despistada, Alfred. Ja ho saps!
- Sí, sí, despistada... però me les vas fotent!
- Alfred, ja t'he dit que ho he fet sense mala fe! No havia pensat que et pogués fer mal!
- Per això em sap més greu encara! No has pensat en mi! Has anat a la teva!
- Home, tu creus que ho he fet per fer-te mal?
- No, clar que no, no m'ho vull ni imaginar! Si pogués pensar això no et podria ni mirar a la cara!
- Va, ja no estàs enfadat, va!
- Ni per un moment m'he sentit enfadat amb tu! Ara, dolgut, sí!
- No hi donis importància! Ja veus que no he actuat de mala fe!
- Mireia, no ho dubto. Però això no em priva de sentir dolor. No és fàcil passar de sentir-se protegit al teu costat, estimat, valorat... a sentir-se ferit, ofès, atacat... invisible!
- Va, no n'hi ha per tant!
- Clar, per a tu no n'hi ha per tant! Però per a mi que he rebut el cop, sí!
- Ho he fet sense voler!
- Sí, d'acord, però això no priva que no em senti desvalgut, que em tremoli el terra on tinc els peus!
- I si et dic que no ho faré més?
- De poca cosa em serviria!
- Almenys intencionadament, vull dir!
- Ja, quin consol! Qualsevol dia em tornaràs a dir que no has pensat en mi i me la tornaràs a fotre!
- Alfred, no siguis tan negatiu. M'esforçaré i vigilaré de no tornar-te a fer mal!
- Però si tu mateixa dius que ets despistada. Quan vols arribar a algun lloc, no et preocupes de si sóc al mig, no vigiles si em fots un cop de colze o no, ni si m'atropelles. Després, ni mires enrere!
- Nen, em faràs plorar! Ja saps quant t'estimo. Ets l'última persona a qui voldria fer mal!
- Vaja, doncs imagina't!
- No havia ni pensat que això et pogués doldre tant!
- Clar, aquest és el problema, Mireia! Precisament aquest és el problema!
- Alfred, va, deixem-ho estar! No en traurem res d'anar remenant la merda. Res de bo vull dir!
- D'acord, deixem-ho estar si vols. Però jo seguiré tenint el mal dins meu i la desconfiança vers tu. I això em desorienta i m'allunya d'allò que volia sentir per tu, allò que havia sentit i que em feia tan feliç!
- Alfred, no siguis rancuniós. No ho he fet de mala fe!
- És cert que haver-ho fet de mala fe seria un agravant, però no fer-ho de mala fe no fa desaparèixer el problema ni em permet pensar que no es torni a repetir en qualsevol altre moment!
- Va, la vida és prou difícil, Alfred! No sempre podem saber les conseqüències que tindran els nostres actes, els danys col·laterals que de vegades es poden produir! Hem d'anar avançant, ens hem de moure, no podem anar sempre amb peus de plom!
- Sí, és cert. En això et dono la raó, Mireia. Però no em consola pensar que tens tantes coses que abastar, tants objectius per acomplir! Tants fins que t'allunyen de mi i que et fan despreocupar de com m'afectaran a mi, què de bo o dolent en rebré!
- Va, no em parlem més!
- Doncs no en parlem més!