Cercador
Sense espai pel sentiment i altres petits poemes
Un relat de: T. CargolSense espai pel sentiment
gires tomb
pensant en la darrera
etapa de la teva vida.
....
Acabo de descobrir-ho:
la mort del contrari
comporta,
comportaria, la mort pròpia.
....
Pare
Miro la planta
cremada pel sol
amb les seves fulles
cargolades i seques.
....
L'eternitat és aquest luxós i antic cotxe
solitari en front d'un palau,
sense esperar ningú, ni transportar res,
pura existència sense moviment.
....
Amb dues capbussades
t'has fet
tot el llarg de la piscina.
Al mig, quan has sortit
t'has adonat
que l'inici fugia
i que res no et rescabala
del segur fí del bany.
....
Mira-te'ls, cadascun d'ells
té la mateixa por i està format
pels mateixos desitjos,
igual que tu o els que estimes.
Comentaris
-
Sense espai...[Ofensiu]Queca | 27-04-2007
m'ha agradat. L'he trobat molt senzill, com jo crec que han de ser els poemes. Perquè un poema ha de transmetre, i no ens ha d'enlluernar la brillant capacitat que té l'autor per ajuntar dues paraules i que quedin meravellosament compenetrades. La senzillesa és pura poesia.
Gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres.
Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Viena
- Totes les hores s'apropen inexorables
- Mai no seré dels nostres
- Carta als reis
- Sense esperança
- L'engany
- Perfectes i petaners
- Horaciona des del Park Güell - 2 –
- “Vacilar”
- Tocar el gos i no el dos
- En el temps en que estic viu
- Infant i adult
- Comboi 415
- Mor la fantasia del capitalisme popular
- Apoquini