Sense Condicions

Desperto al matí. Desitjo mirar-te, veure si has passat bona nit, abraçar-te.

Després de la baralla d´ahir vas quedar-te esgotat. No volies parlar, no volies saber res de mi. Pensaves que no t´entenia i per això fugies de la meva mirada, pensaves en altres persones que et podrien compensar la teva infelicitat, suplir els teus desitjos.

I vas començar la teva cantarella nocturna com cada nit.
Finalment, vas retrobar la teva serenitat i et vaig veure amb els ulls clucs.

Vas rebre un petó al front i unes paraules suaus a cau d´orella.

Et dóno tot el que tinc i tot el que sóc. La nostra lluita diària no em fa oblidar el que sento per tu.

I tot i les nostres emprenyades, tornem a trobar el nostre camí al cap de poc. T´estimo ara i tant tu com jo sabem que t´estimaré sempre, passi el que passi, facis el que facis. Et seguiré fins a la mort, res ni ningú em podran separar de tu.

Però, he de posar límits, aquests que ara no entens. Es per això que et sents impotent i rabiós. T´asseguro que et puc entendre, ja ho aprendràs.

Ara et miro i voldria que fossis despert per amanyagar-te i besar-te. Me n´he d´anar a treballar fill meu.

Que tinguis molt bon dia Martí ! Ets la meva vida !