Son's

Va experimentar per primer cop la suavitat tàctil del frec d´un llavi contra l´altre.

Més tard, en aquella escalfor, va sentir un dia uns batecs continus i intrigants. Es va espantar, com sol passar en els primers graons de l´aprenentatge.

No era conscient del conjunt de les seves mancances.

Des de fora, l´observaven sempre que podien, sense que ell en sabés res. El primer cop ho van fer uns ulls enterbolits per aquell esclat sonor.

Després d´un temps i afinant una mica més, va arribar a distingir un altre so similar, no tant fort però.
Aquests dos tipus de sons es van anar modulant, augmentant d´intensitat. Fins i tot, a voltes s´ acoblaven en un ritme únic.

La por que sentia per aquells sorolls , lluny de fer-lo tornar boig, es va transformar lentament en una melodia ritual.
Van passar a convertir-se en arrels de la seva seguretat.
Impossible viure ja sense ells.

No sabia d´on provenien. Tampoc coneixia el per què de la seva vida cada vegada més estreta.

No li calia res, tot li venia donat per l´embolcall fabricant per els seus ancestres.
A les vigílies, percebia que vivia prop d´un túnel vermellós que semblava no tenir fi.

Nous sons metàl·lics jugaven a les seves orelles. Eren més penetrants en una veu femenina, distorsionada a oïdes objectives.

De tant en tant, navegava en sentit contrari d´on es trobava estimulat per aquella música.
Estava immers en un univers sensorial delimitat per un petit espai oval.

Però just quan havia après que el seu món era allò, la confortable bombolla on vivia es va esquerdar.
Va ser expulsat per aquell túnel ple de sorolls forts i desconeguts. Va descobrir el seu propi so, el càndid i commovedor càntic a la vida del seu primer plor.