Sensacions del solstici d'estiu

Un relat de: Josoc

Estem acabant el mes de juny i s'anuncien fortes calors. Abans que arribin vull expressar el gust que trobo al temps que ha fet fins ara. Ja de sempre m'il·lusiona el final de l'hivern, quan el dia comença a allargar-se, quan la perspectiva del que solem anomenar "bon temps" es preveu propera i sobretot llarga, amb molts mesos per endavant.
Cada matí, tot just despertar-me, més o menys a l'hora que també es lleva el sol, surto al balcó per mirar el cel. Prefereixo que no estigui d'un blau llis, que si es persistent durant tot el dia i fins i tot durant dies i dies, pot resultar monòton. Miro de copsar algun núvol, ja sigui gran o petit, sol o acompanyat, rosat, blanc, gris o negrós, amb les seves múltiples i variades formes. Solia dir que si sabés pintar, faria una exposició de quadres només de núvols. Llàstima que no en sé! Avui però se m'ha ocorregut que podria fer-ho amb fotos...
Els dies són llargs a l'estiu...tinc la sensació de que em poden passar tantes coses abans d'arribar a la nit...
I l'aire? Aquest any com mai gaudeixo de l'aire que encara trobo fresquet i tan agradable! Penso que com que aquest any ha nevat tant l'aire ens arriba més fresc que mai (deu ser una tonteria, pensar això, però...). Vaig pel carrer i mentre no passi per on toca el sol, sento que l'aire m'acarona, m'acaricia i em fa sentir molt i molt bé, és una sensació gairebé orgàstica que recorre totes les parts del meu cos que la roba deixa al descobert. També a casa, obrint davant i darrera i deixant-lo circular lliurement, em fa el mateix efecte, la mateixa sensació de benestar. Fins i tot a l'entrar en determinats espais on deu haver-hi aire condicionat, m'hi sento bé.
Avui he començat un curset de natació. El contacte amb l'aigua és una altra font de benestar en aquesta època concreta. Sento la seva abraçada, penetrant-me a través de tots els porus del meu cos. O sigui que amb tot plegat estic gaudint conscientment d'un benestar del que vull deixar constància abans que arribin aquest dies temuts en els quals faci aquella calor asfixiant, plena de xafogor que converteix l'aire calent en un suplici més.
No vull pensar-hi! Vull viure l'ARA. Precisament estic llegint un llibre que porta per títol. "El poder de l'ara".
.............
Acabo d'escriure aquestes ratlles i sento el telèfon. Mai diríeu qui era! Sabeu aquestes trucades que no paren d'oferir-te tota classe de coses? Doncs en aquesta m'oferien una atenció domiciliària amb un fàrmac capaç de curar-me qualsevol dolor que m'afectés. No es podien creure que no tingués cap mal! Pobres, han triat un mal dia. Em trobo tan bé, avui per avui!

Comentaris

  • Sensacions estiuenques[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-02-2011

    Veig que continuem “parlant” de l’estiu... aquest relat teu és absolutament estiuenc!
    I em fa venir més ganes encara de trobar-m'hi...

    Seguint, doncs, amb la temàtica, t’ofereixo un altre escrit ambientat a finals de juny, quan ja ha començat la calor, tot just en el solstici d’estiu: L’ONADA

    T’envio una abraçada càlida i salada,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114564 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.