Segons...minuts...instants...

és el millor deixar d'estar sempre pendent d'allò que no acaba d'anar bé i que ja ens cansa, per sort av deixar-te d'importar veures forçat a oblidar es molt doloros

... la rutina acaba amb la màgia
sEnt parella és el pitjor,
si al contrari estas olvidant una persona, es un gran pas.
peTons

En quin moment vas deixar d'importar-me?

si féssim un recull de tots els escrits, totes les cançons, etc. i un recompte dels desamors, els platònics, els desenganys, etc. que s'hi dibuixen, veuríem l'alt percentatge que ocupa l'amor en tots els textos.

Segurament sigui degut a que l'amor és el que ens mou. Encara que no sigui tan sols l'amor entès com a parella; però l'estimació cap als altres, la intimitat, la confidencialitat, i tots aquests sentiments que ens uneixen són els que donen sentit als nostres dies.

Una persona que va importar tant per a tu, i que ara, al cap d'un temps, o d'uns minuts, o segons o instants, has aconseguit, sense saber com ni perquè, treure't del cap.

De vegades és el millor que et pot passar... perquè viure amb el pensament constant d'un objectiu impossible és com desitjar arribar a l'infinit i no poder evitar de lluitar per aconseguir-ho.

aix...! jejeje

ens seguim veient per aquí!

p.d: espero que tot vagi millor amb la gent que no et deixa de fer la guitza!

cuida't,
Gemm@

Potser el teu cor ha dit: Basta.

Malgrat al principi tot sembli impossible els nostres cors, romputs i sense cap alè per sobreviure arriba que saben dir prou...
Quan després d'una mirada no notes tremolor et toca tirar endavant i ser feliç.

Petons

jOaneTa