Santa Bàrbara, el Llamp, el Tro i un Aiguat que Deu ni do

Un relat de: dallonses

Sant Pere Regalat (i molt enrabiat)

LA NUVOLADA fosca que abraça la muntanya,
amb tota mala bava escup un llamp orat;
renega el tro que engendra, irat, la seva entranya,
i l'aigua li esberla son front entenebrat.

Ja cau del gris celatge, roncant, la gotellada,
que inunda i trasmuda la gespa en bassals,
guarnits amb pedreria de joies de l'alçada:
penyora atorrentada a bots i a barrals.

I quan del cel s'esgoten les aquoses restes,
de sant Martí l'arcada en fa un policrom ram;
Senyera acolorida i nívies congestes,
efímers testimonis de l'aigua, el tro i el llamp!

Comentaris

  • Fantàstic[Ofensiu]
    llamp! | 20-10-2013


    Molt bé dallonses.

    M'agrada el teu poema, és ben farcit de llenguatge poètic. I m'hi sento identificat, almenys pel que fa al llamp i al seu fill predilecte: el tro.

    Felicitats per la meva part.



    llampurnejant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: