Enyorança

Un relat de: dallonses

IN MEMORIAM (Dies iræ dies illa)

Dotze anys fent-me companyia
en perfecte comunió;
l'un per l'altra, nit i dia,
i ara sol en la tristor.

Voluble i parladora,
serena maturitat
que la Parca dalladora
aguaita amb voracitat.

La cara, abans colorada
prengué un to hepàtic, verdós;
agonia anunciada:
del verd a l'ocre terrós.

I et va atacar una afonia
que resolies a rots;
i jo, un copet, si calia
retornar-te el so dels mots.

Eres forjada a l'antiga,
i en exhalar l'últim buf,
aclucant els ulls, oh amiga,
amb dignitat vas dir "puf".
................
Ja no tinc esma ni gana,
ni enyor del temps passat:
Estreno nova fulana
amb TDT incorporat.

Comentaris

  • Molt bona...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-10-2013 | Valoració: 10

    ...la comparació, si senyor! Bona rima i humor que no falti que estem en hores baixes.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: