L'Esquizofrènia: de la tristor a l'esperança.

Un relat de: dallonses

AQUESTA VERSIÓ SUBSTITUEIX I ANULA LA ANTERIOR . dallonses | 19/10/2013 a les 17:45

Esquizofrènia

El tema de l'esquizofrènia em toca de prop: primer per un fill que pateix aquesta mena d'estructura neuronal mal organitzada, cosa que també passa a molta altra gent en menor grau; i segon per la mort recent d'una veïna i amiga del meu fill que patia d'idèntic desordre mental. La gran majoria de persones estan -estem- a una costat de d'una hipotètica ratlla divisòria, i col•locats a diversos graus de llunyania; d'altres, pocs, viuen a la banda contraria de la frontera, també a desiguals distàncies, que vol dir que tenen distints graus d'afinitat o tipologia. (segons diem els de la partició majoritària)

Deixo per als entesos les qüestions mèdiques, les repercussions socials, les ètiques o l'estigma que representa que, per exemple, i malgrat demostrar suficient -i sobrada- capacitat i estabilitat, t'obliguin a renovar el permís de conducció cada any, aportant un certificat del psiquiatre, el qual, limita la seva funció a omplir la recepta.

Per una part important d'afectats, la malaltia brota cap al final de l'adolescència, que es quan sona l'alarma. Sovint aquesta alarma és el fet del despertar de la mateixa malaltia -o personalitat- que romania en estat d'hibernació o larvació –com preferiu- El despertador de la dormició pot ser l'estrès, consum de drogues o dificultat en adquirir habilitats socials. També hi juguen amb avantatge els antecedents familiars.

Bona part del joves que els esclata el mal i se'ls manifesta a base de deliris, paranoies o al•lucinacions, ja han tingut una infància de marcades experiències negatives: el cap de turc de l'escola, diana de burles, l'ase dels cops i altres circumstàncies que modelen un nen o nena predisposant-lo a futur candidat paranoic. Amb tot, la genètica hi juga un paper important; però gairebé sempre, itero, amb la complicitat necessària d'una circumstància desencadenant.

Els esquizofrènics provoquen refús i por a la societat, perquè distorsionen el normal funcionament en l'administració de la hipocresia (en la que som uns autèntica cracks) i altres perles de la mateixa escala de valors. Son prejudicis cognitius que fan mal: M. C. és un setciències i bravejador tertulià a TV8 que sovint fa judicis d'idees, fets, o propostes, que desqualifica titllant-los d'esquizofrènics (tres cops en un mes) demostrant una cultura, lèxic i sensibilitat d'estil baladrer, que jo, i perdoneu-me pel mateix pecat, m'atreviria a motejar d' esquizofrènica.

I això és així perquè els Poders, requereixen uns súbdits obedients i educats; ensinistrats per buscar-se la vida per senders preestablerts i ben fressats; camins que els allunyin del risc de fer-se masses preguntes, car podrien comportar respostes dissolvents. Als Poders els interessa molt mes disposar de ciutadans creients que no pas de pensants. Per això, ja des de la tendra infància es procura d'encasellar els futurs contribuents i votants. El problema és quan apareixen personalitats específiques, conflictives o hostils per a la bona conducció del ramat, al qual podrien provocar dissonàncies, i col•lidir amb el paradigma establert.

Hom diu que moltes personalitats notables del mon de les arts i les ciències, han patit d'esquizofrènia, atesa les extravagants històries i biografies que llueixen. Naturalment, això no vol pas dir que tots aquests malalts siguin eminències truncades, no. Si però, que demostra que, entre ells s'hi troben alguns talents, per exemple en música i matemàtica i que no prosperen car presenten deficiències en les altres àrees del saber, especialment en les habilitats socials.

És difícil connectar amb un malalt d'esquizofrènia, amb tot, el meu fill confia en mi -condició bàsica i gens fàcil de mantenir- De les contades vegades que m'ha deixat entrar dins la seva ment i de les ocasions en que s'ha produït una comunió fluida, n'hi extret unes apreciacions que intentaré descriure des d'un metallenguatge. He tingut la gosadia, assumint-ne tota la responsabilitat, de compondre aquests versos.

Sento que sóc sense ésser,
però no n'estic ben segur;
i veig sovint la despulla
del meu cos sota l'atzur.

La ment la tinc dividida,
com un binocle trencat
¿amb miralls? Si algú al•lucina
no sóc jo: per mi es veritat.

I si els ulls els bado massa
capto l'ombra inexistent;
¿soc un àngel sense sexe?
per atributs: ¿mitja ment.?

L'altra mitja va i s'envola
i retorna ... però es refà;
quan mes alt vol encelar-se
mes glateix per reposar.

Diuen que son paranoies,
i jo tant clar que ho veig!
Calidoscopis, monjoies,
cascavells i centelleig.

Comentaris

  • Persones,humà,humanitat....[Ofensiu]
    nadàlia | 20-01-2014

    ...i esperança en un món que no té espera; on un dels valors suprems és la velocitat, la màquina, la tenologia, només aquest és l'avenç. Però els qui patim una malaltia mental sabem de l'amor dels nostres, sabem que faríem i fem el que faríem en cas de salut si abans l'hem viscuda.Potser com un llarg parèntesi, pot ser més lleuger si compartim motxilles i desfem etiquetes.Valorar les petites coses, les quotidianes i tractar d'acceptar la por, l'angoixa, la tristesa, amb l'esperança de reconvertir-les en petits moments d'il.usió, d'agraïment, de comunitat amb moltes persones que pateixen i gaudeixen..És molt dur però resisitir també és vèncer i donar a conèixer aquestes malalties, que poden afectar a tothom.Necessitem un canvi social on el compartir, la tendresa i l'amor siguin els valors més preuats.D'una manera o altra tots som pidolaires d'una cosa o altre.
    No sé explicar-me millor, el teu poema ho diu molt bé.Una forta abraçada.

  • L´esperança mai es perd.[Ofensiu]
    martadr | 20-01-2014 | Valoració: 10

    Jo també tinc un familiar molt proper que pateix esquizofrènia. Malauradament és la meva mare i la té des de molt abans del meu naixement.Puc estar orgullosa d´ella perque, tot i el patiment que li ha provocat tenir aquesta asquerositat de malatia, ens ha criat i educat als dos germans amb amor, humilitat i dedicació.La gent desconeix el que vivim els familiars d´aquests malalts però et puc assegurar que ens fa millors persones. Anims!! i felicitats pel teu preciós poema!!