Rutina

El compartiment s'obrí sota el seu peu i una immensa construcció plàstica passà a ocupar tot el seu camp de visió. Un cop més, era presoner d'aquell immens monstre que el tornava a capgirar completament deixant-lo de cap per avall. El feia baixar bruscament com si el seu desig fos esclafar-lo contra la reixa de plàstic que, inevitablement, seria el seu destí.
Per sort, el gegantí braç s'aturà just a temps per evitar el cop. Fou dipositat al seu lloc habitual sense ni una sola rascada. Un instant més tard el sòl plàstic s'introduiria en la part més fosca ajudat per les seves rodes i la comporta es tancaria deixant-ho absolutament tot a les fosques.

Aleshores començaria la pluja.

- Pol, mira què diuen a la tele! -
- Ara vinc, espera que poso l'última copa al rentaplats. -