Pol

És incòmode portar la samarreta per dins dels calçotets al hivern

És incòmode que et posin el dit a la llaga

És incòmode seure a l'última fila de l'autobús

Com cada matí, l'àvia ha vestit al Pol i l'ha deixat a la parada de l'autobús.
Avui no ha dubtat en preguntar a la Maria, la seva professora, com és que amb lo gran que era, encara no tenia un marit. Per alguna estranya raó, no li ha fet cap gràcia i l'ha castigat a seure lluny dels seus amics.

No es parla amb la boca plena
No es juga amb el menjar
No t'aixequis fins que estiguis

Al menjador de l'escola, ha mirat de passar-ho bé i ha explicat tonteries als seus amics mentre s'enviaven boles de puré de patata els uns als altres. Mentre tots menjaven els postres, l'han hagut d'acompanyar fora del menjador. Castigat.

Odio portar sorra dins dels pantalons
Odio el puré de pèsols i la sopa de pa
Odio mirar de dormir sense son

A la tarda, ha estat jugant al sorrall fins que l'àvia l'ha anat a recollir a l'escola. Com cada vespre ha tocat banyar-se i sopar amb les cames dins el brasero. A dos quarts de deu, un petó de bona nit i al llit. - No apaguis tots els llums - . Em fa por la foscor.