Sacs de terra

On és l'aparell per capturar els pensaments? No el trobo quan fa falta!
Quan el son penja la jaqueta i s'asseu a la sala d'espera esperant començar a fer efecte; és llavors quan una part hi és i una altre no. És allà on s'escapaven Sofia i Albert, on es belluguen els motllos, on es fan els esbossos.
Com un globus aerostàtic que es comença a enlairar: van caient els primers sacs a terra i el pes cada cop es menor. Guanyes alçada. Encara ets prou a prop per distingir una flor d'un arbust, un gos d'una vaca, pots veure la diferència entre un cotxe i una moto, una persona i un fanal.
El que no pots és comptar els adoquins.
No pots distingir si és un home o una dona, si és prim o gras, alt o baix, ros o moreno. Tampoc distingiries un banc de pedra d'un de fusta amb braços metàl·lics.
Ets capaç d'intuir però no d'assegurar; pots començar a guanyar perspectiva mentre se t'escolen els detalls.
A mesura que cauen els pesos som més lleugers, més àgils; just abans de l'ebrietat és on neix la boca d'aire.