Sense títol I

Un relat de: Al

Les paraules com a vehicle d'introducció. Les paraules s'esgoten, dibuixen un camí que han de seguir els fets.
Inútils? No. Són guies.
Importants doncs? Sí, però només donen temps. En la distància prenen major importància, tenen més força amb l'excusa de que els fets necessiten de presència, necessiten un espai comú, una proximitat física.
I doncs? Simplement el temps s'ha esgotat. El cap, o potser la raó ha lligat massa fort. Potser ha estat por.
Hi ha un moment en que no veus el límit, creus que pot ser el seny, la serenitat i la responsabilitat de fer-se gran, cal no deixar-se enlluernar per focs d'encenall i evitar fogots passatgers.
No ens conformem amb qualsevol cosa! Sabem distingir el sol de la bombeta!
A voltes pot ser-ho, pot valer allò que en diuen experiència, però també corres el risc de barrejar-ho tot, de fer un cocktail difús, en el que no es distingeixen els gustos. El que creies que era valentia resulta ser por, el que creies que era seny, resulta ser mandra i tot el que imaginaves d'adult resulta ser un glop d'immaduresa.

Comentaris

  • sense esperança[Ofensiu]
    vilella | 14-02-2005 | Valoració: 10

    te un to trist,en veu baixa, crític.

l´Autor

Foto de perfil de Al

Al

11 Relats

9 Comentaris

11695 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Això d'escriure allivera i diverteix, és saludable i totalment recomanable encara que sigui esporàdicament.

http://veus.bloc.cat/