Tres quaranta

- Bona tarda. Un entrepà de fuet i un dintregot de cervesa. Gràcies-
- Com diu? -
- Ah, per cert. El pa, sobretot que sigui amb tomàquet. Gràcies -

El fet que fos jove i que la feina de cambrer no semblés ser la seva vocació
innata, s'ajuntava amb el desconcert generat per la comanda, i davant la
fermesa d'aquesta, assentí i marxà comptant rajoles cap a la barra.

- Per què les fas aquestes coses? Pobre nano, això se'n diu prendre el pèl a la gent.

Seguint els periples del jove cambrer voltant per la barra i transmetent les comandes anotades després de visitar cadascuna de les taules de la seva zona del bar, em vaig anar entrebancant amb un seguit de coincidències prou curioses: a la taula del davant, un home d'edat avançada llegia el diari guarnit amb un barret marronós, unes ulleres metàl·liques arrodonides i una espessa barba blanca. A la meva dreta, una parella esprimatxada i jove prenia unes cerveses, eren estrangers que passaven les vacances a la ciutat. Ell, amb unes xancletes blau marí, uns mitjons de quadres i una barba de vacances. Finalment, al darrere meu, hi havia una senyora gran, amb tot de bosses apilades al voltant de la taula, i un vano que anava de bòlid. Si no fos per les gotes de suor que rapel·laven per la meva esquena, juraria que ens trobàvem a la setmana dels barbuts.

Als pocs minuts, una desena pel cap baix, el xicot jove i barbut, tornà amb un entrepà de fuet amb tomàquet ratllat escampat pel pa amb una cullera, un got buit i una ampolla de cervesa.

RIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIINNG !!!!!

- Nois! Nois! Un moment! Ho vull acabat per demà! Recordeu que tenim un home assegut en un bar amb l'entrepà a taula. No em digueu que n'ha pagat tres quaranta i ha marxat. Espremeu-vos una mica les neurones i poseu-hi imaginació si us plau!