Rotllet d'estiu

La Carla jeu abraçada al Marc, a la sorra. Ella té un cos com n'hi ha pocs. L'ideal dels 90-60-90 fet dona! La mà del Marc s'esmuny sota d'ella i li acaricia la panxa. Li cerca la goma de la part de baix del biquini; fàcilment, salva l'obstacle fins tocar els primers pelets del pubis i, en un moment que per a ella es fa etern, acosta la punta dels dits al sexe humit. Bocaterrosa, la Carla tapa el cos de l'home i oculta l'evidència que està ben trempat. Acosta els seus llavis als d'ell. Es besen apassionadament. Ambdós es capbussen, un en l'altre, i perden el món de vista. Sospirs. Ulls tancats. Èxtasi. No hi ha ningú més per a ells tot i que la platja és plena.

Jo els veig, no m'ho crec. És ella, la meva dona! Amb un altre home! Abraçats, besant-se, tocant-se... La sorpresa que li volia donar s'ha esmicolat en mil trossos. Sóc jo l'astorat!

Em digué, textualment, que només era "un rotllet d'estiu", que no van fer res, que havia begut massa sangria, que qui s'havia d'imaginar que jo tornés tan aviat de Barcelona, que m'estimava només a mi, de veres! Jo m'ho volia creure, però el record i el pensament em deien el contrari.

Des de llavors mai no m'he deixondit. Quan fa d'allò? Jo crec que avui, la Carla em vindrà a veure. Fa molt que no ha vingut! Quin dia som? Divendres, segur, perquè ahir era diumenge. O potser és dimarts! No ho sé. En aquesta gossera, no saps mai quin dia és.

La Carla m'estima. Allò va ser, només, un "rotllo" d'estiu. D'aquells que no deixen petjada, que no fan cap mal. Quants anys deu fer? Vint? Trenta? Quaranta? Espero que avui no vingui amb el marit!

- Va, senyor Josep, prengui's la medecina. Avui el veig una mica neguitós. Ja veurà com estarà millor. - diu l'infermer prenent-me el canell esquerre, sense poder evitar de mirar-hi les impressionants cicatrius.