Cercador
ROSELLA
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
Quiquiriquic / 2
ROSELLA
Enfilada damunt la llarga tija,
observa al seu voltant l'esquerp paratge;
uns pams enllà, les espigues madures
ni la guaiten. Indiferents, Absents,
Viu amb orgull la seva solitud
sabent que lluu una bellesa excelsa;
mes als matins, quan el dia clareja,
la fa estremir el viu pessigolleig
de tant oblit i sent el gran anhel
del mot i l'abraçada:
és quan l'oreig suau en branda el roig amb elegància
i la rosada es fa llàgrimes que rodolen tija avall.
Fidel Gangonells i Borràs
ROSELLA
Enfilada damunt la llarga tija,
observa al seu voltant l'esquerp paratge;
uns pams enllà, les espigues madures
ni la guaiten. Indiferents, Absents,
Viu amb orgull la seva solitud
sabent que lluu una bellesa excelsa;
mes als matins, quan el dia clareja,
la fa estremir el viu pessigolleig
de tant oblit i sent el gran anhel
del mot i l'abraçada:
és quan l'oreig suau en branda el roig amb elegància
i la rosada es fa llàgrimes que rodolen tija avall.
Fidel Gangonells i Borràs
Comentaris
-
La solitud de la rosella[Ofensiu]Prou bé | 16-05-2023
Un poema molt bonic parlant de la solitud! Quan veig un camp ple de roselles mai he pensat en què són efímeres i qualificades de males herbes. Sempre les he vist tan belles com tu les descrius!
Amb total cordialitat -
Inspirat [Ofensiu]llpages | 16-05-2023 | Valoració: 10
He reconegut moltes imatges en llegir aquests inspirats versets. Però hi ha més, molt més del que un pot contemplar davant d'un camp de blat tacat amb roselles. És aquest subtil plus de sensibilitat que el fa un gran poema. Enhorabona, Fidel!
-
La rosella[Ofensiu]Rosa Gubau | 16-05-2023 | Valoració: 10
Una excel.lent metàfora de la solitud, en un poema sensible amb versos molt acurats.
M'ha agradat molt Fidel.
Rosa.