Roamin' fever blues

Reflexions diferents, originals, les teves. Com la de "però el Nadal m'agrada", en el Conte per anar a dormir.

Enterra'm al costat de la carretera
perquè la carretera
és quelcom que m'estimo prou

Una altra reflexió diferent però honrada; la veig humana, paradoxalment.

He perdut la meva ànima,
però encara porto posades les sabates
i la tristesa
per recórrer aquest camí polssegós.

Aquesta metàfora de les sabates la trobo molt encertada, i altre cop, molt humana. Les sabates i la tristesa... dos elements diferents però sòlids per caminar pel llarg i costós camí de la vida.

M'agradaria haver estat, per sempre...

el tipus d'home que necessitaves

Vaig deixar el meu amor
en algun lloc al peu del camí
i vaig marxar
a perseguir els meus somnis fantasmals.

Deixar el que és real per perseguir fantasmes... una decisió complicada, un camí costós... diuen que el camí fàcil no sempre és el bo.

M'agrada la teva poesia; és molt humana!

Et continuaré llegint,

-Filladelvent-

ei, et trobem a faltar. què fas? ja sé. esculls una a una les paraules per fer obres d'art , petites, delicades, petits tresors.

No puc evitar escriure' t un petit pensament, que m'agradaria dedicar-te a tu . Espero que t'agradi, i que em perdonis, doncs estic ocupant un espai que no em pertoca;

Per Cirerot:

A partir d'ara viatjo lleuger, per carreteres secundaries.
Per qualsevol regió fronterera.
Sé el que és construir castells de sorra, i sé el què és veure'ls caure.
Ja no més construccions, doncs.
A partir d'ara viatjo lleuger.