Ribera

Passaré set vegades el pas de la barca
per quedar-ne ben tip
del soroll de l'aigua
fregant la fusta,
i per adonar-me'n
per acceptar, que la imatge
de la foto
no tornarà a ser certa.
L'aigua va marxar,
i el barquer que t'hi acompanya
potser ja és mort.

La barca,
desballestada,
fa temps que es va podrint
gitada del revés,
i calcigant la terra,
en un corral ventós,
de porta apedaçada,
del camí del rabal.

L'anguila, per sempre
fermada a l'ham
ja no segueix, tenaç
fent de xurriac en l'aire
com ho feia aleshores.

El fardatxo somnia
dies de sol
al sostre de son cau.

La puput ja no grata
al costat de l'arrel
de regalèssia.


Allà hi sóc un estrany,
només la foto és meva
i el nen que porta els rems
em sembla que sóc jo.