RETROBAMENT o EL DENTISTA QUE VISITAVA LES CASES DE PENYORES

Els segons de cada minut queien a plom damunt del parquet del menjador. El sofà, deformat de tant de temps suportant el pes d'en Jou, grinyolava amargament cada cop que ell s'aixecava o canviava de postura i algun sospir s'esmunyia pels seus descosits en cada una de les queixes de la Maria, quan hi era. Des del dia que perdé la dent d'or de son pare mort, que guardava com una relíquia, que no li surt res com ell espera. La feina, la parella, els amics...tots s'han anat esvaint, uns rere els altres i pels més diferents motius, sempre atribuïbles, pensa, a la desaparició de la dent.

Aquest matí, però, en aixecar-se, respira profund i exhala l'aire a poc a poc. Com per art d'encanteri tot ho ha de fer avui: la cita per renovar el carnet de conduir; recollir els resultats de la biòpsia i, a la tarda, l'entrevista de feina -no hi creu gaire, a la seva edat- i la trobada final després de tres mesos de xat amb la noia del tínder. Tot li ve rodat i no se'n sap avenir: no ha hagut de fer cua a trànsit; la biòpsia, negativa i, a l'entrevista, ha aconseguit un contracte d'un any, el suficient perquè es pugui jubilar amb la pensió màxima.

Oli en un llum.

Torna a casa, s'empolaina com quan era jove i inexpert, es posa el vestit de festa i surt cap el restaurant on ha quedat amb la Rosa. En veure-la sent el pessigolleig a l'estómac igual com recorda la primera i adolescent vegada. Es presenten, entren al restaurant, s'asseuen, demanen cervesa per començar i, després d'un cluc d'ulls ella somriu i darrere els seus llavis en Jou descobreix una dent d'or coneguda i que llueix com un peix...