Retòrica d'anecs

Retòrica d'anecs

Xipolleig, capbussada i xarrameca
refrescats i nedant (amb els peus d'ànec)
per tranquils rierols
i basses caloroses de l'estiu...

Anecs ocupats en ses afers:
Vida tranquil·la amb molt naturalistes
examinant, anellant i dibuixant
les nimietats de la vida anàtida.

Jo mentrestant baixo per la Baixada,
(és clar!) de la Glòria i examino com el naturalista
els turistes i la gent de l'entorn,
com ànecs d'estany,...

Ja no em sorpren la borratxera
dels eslaus de mirada diluida
per l'esperit del vi,
l'home que remena i es capbussa
al contenidor de les escombreries,...

Aquests a qui es legítim no ajudar,
com els que recullen xatarra amb carro:
preciosos cucs del llit del riu
a la Baixada de la Glòria, a Barcelona.
Gent de bassal fangós, a qui no se li ha cremat res
ni han atracat o ferit en accident
perquè no te res, ni serà indemnitzada mai,
ni consolada.

Gent a qui es pot deixar morir perquè
no és pecat que mori davant nostre:
ha de viure com els ànecs silvestres o morir
i no te a ma cap naturalista amb collons
que el defensi i proclami la seva importància ornitològica.