Cercador
Res no importa?
Un relat de: Endevina'm- Compartir:
Res no importa?
Seguim la senda d'un abandó erm
que ens clivella la pell,
(ho pareix) i res no importa.
Som l’eixut destí que erra
entre clivelles terroses,
qui entoma els ocres estèrils
que dibuixen corriols erràtics,
vivint aliens al càstig singular,
l’or càlid ens irradia la justícia.
Les petges mai no resten gravades
en el sòl eixut de goles resseques.
No serà per l'enyor de l'aigua
que se'ns allargui l'agonia
dins d'un món esquerp que transita ignorant
la nostra necessitat d'una vida fluida.
Encavallem follament, horitzons brillants
atapeïts de càlides esventades.
Suors borbollen resseques,
l'enganyosa vida s’escola pell enllà.
Res no importa? Pensa-hi!
I què n’ha de fer una Terra, que ignora
(no li cal) aquella altra nostra existència?
Si voleu comparar el primer pas d'aquest poema, i per on va ara, aneu al Repte Poètic Visual 313 la sequera per llegir-ne el naixement d'una idea, sorgida de la imatge de la proposta.
La sequera ens atrapa, i morim amb ella per culpa dels especuladors que ens xuclen la vida. A la Terra, de fet, tant li fa si hi som o si marxem, ella sempre farà la seva. I no quedarà ningú per llegir aquestes paraules.
Comentaris
-
Prioritats...[Ofensiu]Rosa Gubau | 22-03-2023
i interessos que no tenen fi. Tant si val si la terra s'enfonsa com si explota demà passat. Quina suma ignorància.
De vegades resulta impossible no ser negatiu.
Bon relat Endevina'm
Salutacions.
Rosa.
-
Lo riu és vida[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 22-03-2023 | Valoració: 10
Aquells que tenim la sort de viure al costat d’un riu i veure com baixa ara, fa pena. La remor dels còdols percudint entre ells, això és vida. Una forta abraçada.
l´Autor
65 Relats
271 Comentaris
45356 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.
Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"
Processó demoníaca, de rnbonet.
Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.
Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.
In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.
Ara ja pots descansar...
Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.
Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.
Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.
I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.
F.
I que l'homefosc em perdoni