Res és indiferent.

Tu que no et destapes davant els altres, tu , que no fas com la tardor; ella es destapa,deixa caure les seves preocupacions al sól, i comença de nou . Tu que no vols admetre que t'has equivocat i que no és la primera vegada que ho fas , i vols cambiar , però no hi creus , penses que mai res millorarà , que ja són indifetents els pasos que donis... Que de res serveixes.
Obr els ulls ara , pensa que cada instant és únic , que mai és repetirà, no deixis anar res , res , perquè tot , TOT en aquesta vida és important i admetre els teus propis errors, i millorar-los , és la base de la feliçitat.