Rera la màscara

Teresa voldria fer-te el millor comentari, perqué t'ho mereixes tot, però m'hauràs de perdonar com sempre.
Una abraçada. Maria Pilar.

m'encanta aquesta nova sèrie i et diré que (potser) ja he trobat què els fa tan interessants, captivadors i savis: tu veus alhora les dos cares de la moneda. Simultàniament veus el ple i el buit, el dret i l'inrevés... els veus entrellaçats formant part de la mateixa realitat, (el conscient, l'inconscient), de manera que la impressió de complet, de rodó és molt forta en els teus poemes. La llum que neix de la foscor que neix de la llum...
En poques línies, amb metàfores supersintètiques sempre acabes tancant el cercle d'una forma genial!
No sé si he sabut explicar-ho, però estàs fent unes síntesis impressionants pel saber que contenen.
Preciós i boníssim! Et felicito!

pd: quan sigui gran vull ser com tu!!!
:-)ginebre

el meu mail és: tserramia@menta.net

M'has deixat un comentari amb un ? (interrogant) que no puc contestar-te perquè no tens correu. Al fòrum hi pares poc o vas d'amagatotis...Així que et prego m'escriguis.
Aquest poema el llegiré amb calma i te'l comento.
Salut!

...que fer comentaris dels treballs dels companys, i estimular-los, com jo em sent estimulat, a continuar escrivint, a seguir oferint una alenada de sensibilitat al món. Com fas tu, Teresa.
Néixer és començar a morir, amiga, però sovint defugim la mirada que aquesta vida ens llança, perquè sabem que és un esguard que duu inherent la mort. Ho has descrit perfectament, amb paraules plens de... poesia!