Renéixer

Un relat de: Llibre

Renéixer


.
Car
el foc,
amarant
d'incertesa
l'òbit imprecís,
impregnarà, fràgil
i fugisser, de cendra
ja caduca i estantissa
l'antiga pell purificada.

***


Plorar.

Abocar mar de lava a les entranyes
d'una terra inhòspita i salvatge,
perquè engoleixi de nou la violència
malsana de la seva maldat.


Patir.

Tremolar amb el desig incontrolat
i desfet d'una essència que batega
del buit immens al gran no-res,
escoltant el clam decrèpit dels déus.


Morir.

Abandonar l'alè a les lleixes
dels vells arxius de la memòria,
perquè la pols en faci pàtina
d'una història antany seductora.


***

I amb la nova vida el somriure,
la rialla fàcil que el vent
s'endú de cala a cala
gronxat per onades:
pàgines en blanc
de la remor
d'escuma
de la
mar
.


(17-11-2005)


Comentaris

  • Renéixer és, després del més enllà, el misteri més gran de la humanitat[Ofensiu]
    deòmises | 19-03-2008 | Valoració: 10

    I tu el descrius amb mestria en el teu poema, de forma també magistral.

    Gràcies per fer-nos gaudir de la teva poesia, d.

  • * amb la nova vida el somriure *[Ofensiu]
    kispar fidu | 29-09-2006 | Valoració: 10

    per Réneixer altre cop i seguir somiant en imatges dibuixades.

    El format, o presentació, del poema: brutal, molt visual, convida a llegir-lo i entra molt fàcilment. A més, no trenca gens el contingut, sinó que la separació en les diferents fases encara el fa més nét i clar.

    Plors i patiments, sempre són companys encara que majoritàriament no volguts.

    La mort, simplement un final, un aturar-se i "reposar", molts la temen i l'eviten amagant-se'n completament, però és un camí on també cal arribar-hi, i penso que si pots mirar enrere i somriure en veure el que has caminat, en arribar el moment no pots negar-te'n i tu mateix podràs renéixer en les il·lusions.

    (bé... això no sé si ha quedat molt "paranoic" i/o filosofada... però ja que ho he escrit...)

    Apalins, avui entre mail i comentari no et queixaràs, eh!

    nanit Gran ànima! ;)
    (ara ja saps el significat de Gran, eh!)

    petons!
    Gemm@

  • m'agrada la construcció[Ofensiu]
    jaumesb | 03-02-2006 | Valoració: 10

    el dibuix del poema

  • Per reneixer[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 20-01-2006

    primer s'ha de morir.

    Ho descrius prou bé, amb calidessa (sí, calidessa), perquè és un poema esperançat en allò que ha de venir.

    M'agrada la forma, em recorda un ou, d'on és neix, o és reneix, a una nova vida.

  • Després de la primera impressió[Ofensiu]
    brideshead | 17-01-2006

    que vaig tenir en llegir aquest poema, i que mig et vaig dir fa uns dies, potser de manera precipitada, induïda per uns comentaris bastant desafortunats, torno a ser aquí per comentar-te, ara de veritat, aquesta creació teva.

    Fa dies que li dono voltes i voltes, i he arribat a la conclusió que el "Renéixer" com a títol triat pel poema, ve a resumir tot el cicle vital d'una vida. "El foc que impregnarà la pell, abans, purificada". El foc en el qual es fondrà la pell, senyal físic de l'existència. I el plorar, com a símbol de terrible desencís davant un món que no entens, un món que potser malvat i cruel. I entre el morir i el viure, el patiment. Un patiment que pot ser de goig, quan ets en la línia màgica de la descoberta constant, quan encara no saps res del món i aquest se't va apropant, va entrant en tu perquè el descobreixis, el gaudeixis.

    El cicle es tanca amb la mort. Deixar de respirar, entrar a formar part de la memòria que, amb el temps, esdevindrà el record de les vivències que hauran omplert la vida física.

    I finalment, el tornar a començar. De zero, amb el somriure posat, preparat per a nous descobriments: fulls en blanc, genuïns i innocents, que tornaràs a escriure amb la pell purificada del començament.

    Llibre, un poema per llegir i rellegir. I això és el que he fet, per intentar substreure-li tota l'essència que ens has transmès amb aquest llenguatge poètic impecable, tan metafòricament vital.

    Una abraçada, Llibre, és un autèntic plaer llegir-te.



  • Bon ritme[Ofensiu]
    Buk | 02-01-2006

    Hola Llibre.

    M'han agradat molt, aquests poemes. Les paraules estan molt ben trobades i el ritme dels poemes fa que gairabé no te'n puguis estar de llegir-los en veu alta. (Mal assumpte aquí a la feina, però ;-)

    Bon any i ens continuem llegint
    Buk

  • Foc i...[Ofensiu]
    rnbonet | 30-12-2005

    ...aigua. I entremig, el plany i el plor.
    Serà per ventura la meua vista, o el poema té la forma de...?
    Bon any 2006, amb ... salut i rebolica!

  • La mort[Ofensiu]
    Eowin | 21-12-2005

    la mort es quelcom suat i ho tractes com una figa flor vaja sembla que surten els gossos de la guerra a la teva defensa. Permenta'm amb tot el carinyo que et digui que la teva poesia en gweneral i aquestg poema en particular, tal com diu pesta, deixa molt que desitjar... cal tanta fleuma roimanticoina i tonta?

  • Com me n'alegro[Ofensiu]
    brideshead | 16-12-2005 | Valoració: 10

    de pertanyer al món dels poetes sensibles que amb les més belles paraules saben marcar la diferència entre el significat més ampli de les coses, vestir-les amb paraules com les teves i transmetre-les als cors que les puguin copsar.... I en aquesta bellesa infinita és, precisament, on raui la gran diferència entre la sensibilitat i el no-res que, de vegades, preten amenaçar els millors talents amb les més ignorants i despectives de les paraules. Però això últim només és un miratge.... perquè només existeix en les ments mesquines i en les ànimes perverses. Les que, al darrere de l'anonimat, es delaten i s'autodestrueixen, sense saber-ho elles mateixes.

    Llibre, has fet una obra d'art, no cal que t'ho digui, oi? Ets una poetessa magnífica, una escriptora sensacional i una persona fantàstica.

    Un petonasset i...... 888 abraçadetes!

  • Cal renéixer.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 15-12-2005 | Valoració: 10

    És una autèntica obra d'art, per la forma, el fons, el contingut. Evidentment per a clissar una joia s'ha de tenir llum a l'endins, la llum dels poetes, la llum dels humans. Renéixer és possible, i a més necessari; als qui no volen renéixer els fa molta ràbia aquest missatge.

  • Fa tuf![Ofensiu]
    LaPesta | 15-12-2005

    Genial? Impresionant? Excelent? Sincerament no crec que hagi per tan. Reneixer no es posible en aquesta merda de mon i ni tan sols un poeta te dret a cantar aquestes mentires. A mi ma recordat un poema tifa.

  • Excel·lent LLibre!!!![Ofensiu]
    Leela | 14-12-2005 | Valoració: 10

    El conservo per comentar-te'l amb calma!
    Ara mateix no tinc prous paraules!!

    Una abraçada!!

    Leela

  • Absolutament genial[Ofensiu]
    ambre | 14-12-2005 | Valoració: 10

    Impresionant aquest poema
    Moltes felicitats

  • és...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 02-12-2005

    brutal, d'aquests que et deixen sense paraules....
    FELICITATS, i no ens deixis de sorpendre!!!
    Sílvia

  • cicles[Ofensiu]
    quetzcoatl | 02-12-2005 | Valoració: 10

    Llibre,

    He quedat impressionada, de debò! És un poema excel.lent. L'inici, el nus i el desenllaç (que és alhora paràbola cap a l'inici) valen la redundància en ell més que mai.
    No es pot llegir amb presses; i calen relectures. Cada mot, precís, construint un tot que és efímer en quant que es desintegra després d'un punt dinflexió. Un punt d'inflexió que és el propi inici: una bomba de rellotgeria que, però, es renovarà un cop esclatada.

    Hmmm. Molt, molt bo.

    Felicitats i una abraçada,

    m

  • El títol[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 02-12-2005 | Valoració: 10

    Renéixer
    [El concepte del títol ja implica una reflexió; reneixer que com a persona, reneixer una cosa, reneixer en el moment???? El títol és molt suggerent i implica un voler tornar a començar]


    .
    Car [car? ]
    el foc,
    [el foc fa reneixer crea un altra cosa transforma, suggeridor]
    amarant
    d'incertesa
    [la incertesa del futur? Si. El renaixement en té d'això]
    l'òbit imprecís,
    impregnarà, fràgil
    i fugisser, de cendra
    ja caduca i estantissa
    [el foc purifica? Necessites oblidar per reneixer necessites destruir i oblidar el passat, el foc és creador, i et fa reneixer? ]
    l'antiga pell purificada.

    Els conceptes renèixer a través del foc que destruexi purifica i crea de nou, i oblidant el passat es un tema recurrent i sovint el trobem en la poesia,l no són originals, però si que és original la fòrmula iconogràfica la imatge que és conjuga en el poema.
    Si haguès d'interpretar diria que hi ha quel com del passat que fa mal i que cal destruir-lo oblidar-lo per purificar, per sorgir de nou sense els records que fan mal.
    ***


    Plorar.

    Abocar mar de lava a les entranyes
    Una bona metafora del plor. M'agrada
    d'una terra inhòspita i salvatge,
    perquè engoleixi de nou la violència
    malsana de la seva maldat.
    [Aquest paràgraf em sembla molt interessant, hi ha una reflexió, un reneixer també a través del plor, el plor borra amb violencia la maldat que hi ha dins nostre, el que ens fa mal. Interessant fòrmula]


    Patir.

    Tremolar amb el desig incontrolat
    i desfet d'una essència que batega
    del buit immens al gran no-res,
    escoltant el clam decrèpit dels déus.

    Tenir i perdre tot, curiós concepte, si fa patir. Es cert. Desitjar quel com que no pots assir, fa desitjar oblidar. Hi ha una relació ciclica, primer ens parles de reneixer a través del foc. Després fas un pas en rera, el plor que surgeix del dolor i la maldat, la maldat que ens imposa el desitg incontrolat i que ens fa petir tant que desitgem morir, i de la mort la reneixença. Si una estructura cíclica molt ben trobada.
    Morir.

    Abandonar l'alè a les lleixes
    dels vells arxius de la memòria,
    bona imatge
    perquè la pols en faci pàtina
    d'una història antany seductora.
    Una història que en el passat ens seduia, es constituia en desitg i que la seva perdua feia petir i que la mort i destrucció converteix en passat, en oblit, en quelcom que queda en la memoria, però que ja noi fa mal, la història, el passat, el temps ho relativitza tot


    ***

    I amb la nova vida el somriure,
    la rialla fàcil que el vent
    s'endú de cala a cala
    gronxat per onades:
    pàgines en blanc
    de la remor
    d'escuma
    de la
    mar
    .
    Curiós contraposes el somriure al plor i esborrar a través del foc i deixar el llibre de la memoria en blanc, paines en blanc o n tornar a escriure.
    Si. Reneixer, oblidar el passat que fa mal, oblidar el desig no aconseguit i buscar recer en una nova història

    (17-11-2005)


    UnA bona reflexió existencial, del que un vol de la seva vida i del que es planteixa pel futur.

  • només dir-te ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 01-12-2005

    que m'ha arribat a l'ànima i tu saps que jo de poesia res ...

  • Com enyorava els teus poemes![Ofensiu]
    ROSASP | 01-12-2005

    Ha estat com un viatge pels sentiments i les sensacions, que s'han afilerat en forma de bells versos.
    Les formes creixents i decreixents, semblen dur després d'un llarg udol on s'esfilagarsa com la boirina el sentit de moltes coses, a un punt ínfim i alhora immensament acaronador on tot comença i acaba.
    Un renéixer constant...
    Potser la màgia de l'existència sigui precisament això, aquest moviment continu que ens sacseja i ens obre les portes d'una nova recerca.

    Preciós en fons i forma; l'efecte visual del poema és aclaparador, el puc veure i sentir amb els ulls tancats...

    Una enorme abraçada!

  • Reneix...[Ofensiu]
    Equinozio | 01-12-2005

    ... poetessa, reneix si fa falta. Tornes amb molta força, dic tornes perquè feia dies que no et veia per aquí.
    Aquest poema m'ha agradat molt. Es nota que el titol no es triat a l'atzar. Plorir, morir, patir, definicions molt espectaculars amb molta imatge.

    un petonas

    Equinozio

    Pd: Havia'm si ens veiem a la trobada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Llibre

160 Relats

1347 Comentaris

287977 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero