remei

Quan arriba l'enfit què tot ho ensutza,
i em carrega l'esquena,
i em pinta el temor i el desordre
per tota la cara,
faig per traure'm de seguida
les cabòries,
els enyors desconsolats
i tota la pena de mercuri què m'aboquen.

De pressa, amb tot,
en faig un manoll què bela
i ho penge al balcó,
just a vora els geranis
rojos
de tantes paraules.

Aleshores,nuu, primari,
respire a pulmó i cride,
amb un bram salvatge avise els vents,
a tots els vents,
els convoque
perquè vinguen a esvalotar-lo.