Relats en Català al 2158 o com m'agradaria que fós

El "peak oil" ja és història. A l'escola una mestra ensenya a uns nens molt desperts què va ser l'or negre. Els nens amb la boca oberta escolten que un líquid anomenat petroli va revolucionar la humanitat, després va venir la crisi, i després de la crisi la bonança.
Al 2158 la tecnologia ja no és a l'abast de qualsevol ciutadà, es reserva per a salvar vides. Mentrestant els homes i les dones expliquen relats als més petits després de sopar. Expliquen que abans les famílies s'ajuntaven a la vora d'una capseta amb imatges i sons, sovint estava bé, però encara més sovint els allunyava els uns dels altres.
Ara, per bé o per malament, ja no hi ha TV ni USB ni MP3 ni DVD ni PC... tot fet de petroli. Fa tant de temps d'això...
Ara, després de feinejar, vaig a l'ateneu a intercanviar relats amb els meus companys "relataires". Ens coneixem les cares però no els relaciono a tots amb els seus relats, n'hi ha que no volen ser descoberts. El primer que faig en arribar a l'Indret del Relat és acostar-me al suro on hi ha penjats els últims relats. Alguns estan polidets, d'altres però estan escrits en un tovalló, en un tros de paper llibreta, alguns son il·legibles per tal de no reconèixer la lletra... M'agrada anar a l'ateneu a veure als meus companys i riure amb ells. M'agrada que ells em llegeixin els seus relats en veu alta, m'agrada passar vergonya quan llegeixen els meus. M'agrada que em prenguin el pèl amb un relat-broma, o rellegir aquells que vaig escriure fa temps i m'adono com he canviat. M'agrada estar a la sala gran, on hi ha grupets i on a vegades tots formem un de sol. També m'agrada l'espai que et deixen quan vols estar sol llegint aquell relat que tan t'emociona i que saps que sempre trobaràs a relatsencatalà.com, o així és com es feia dir fa molts anys.