Despertar

Un relat de: la nosequè

Foscor. Em trobo lluny, molt lluny d'aquí. No estic bé ni malament . Noto claror, però no sé d'on prové la llum. Una llum molt tènue, molt suau. Algú parla. Sons llunyans, incomprensibles...Començo a recordar que sóc dins d'un cos, que tinc mans, braços, cames, cos i cap. Algú em parla. Ja sé. Jo tinc una casa, dormo i ara em despertaré en el meu llit. He vist quelcom. Foscor . Claror. Torno a veure quelcom, aquest cop he notat una mà damunt la meva. Entenc les paraules, estan més a la vora. Crec que he obert els ulls. Un sostre blanc, persones, el verd i el blanc predominen. No soc a casa. No soc a casa? On és la finestra de la meva habitació? JA HEM ACABAT, em diuen. Hi noto alguna cosa al cap. Només puc moure les parpelles. TOT HA ANAT MOLT BÉ. COM ET DIUS? Vull respondre però els llavis em pesen massa. Ho intento una vegada i una altre. Finalment pronuncio, JULIA. Però no estic segura que m'hagin entès. Segueixen les preguntes. QUAN VAS NÉIXER? Responc automàticament sense preguntar-me el per què d'aquestes preguntes. 12 del 12 del 1980. Ho dic sense pensar com si estigués programada per dir-ho. Sembla que estan satisfets amb al meva resposta. Sé que em parlen però no puc parar-hi atenció. Tot el cos em pesa, no em puc moure, tot just els meus ulls i la boca ballen suaument. Bellugo la llengua per empassar saliva i aleshores és quan noto el dolor. Començo a recordar on soc. Ara el meu llit es mou. Un home em condueix i em va parlant alegrement . Passem per passadissos, laberints, portes...condueix ràpid. A cada entrebanc que trobem em fa saltar i el meu cos ho sent. Veig borrós, soc miop, però noto que les persones que ens creuem el xofer i jo ens miren. Què hi duc al cap? Instintivament he bellugat la mà en un de les revolts. Ens aturem al costat d'una porta de vidre, hi veig un cap embenat, miro als ulls i m'adono que aquest cap és el meu. Noto un formigueig pel meu cos que desperta. El primer record que tinc és la por que he passat abans d'adormir-me. Em sento alleujada. Estic bé. M'he despertat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: