La dona

És estiu i l'andana d'Urquinaona és plena. La gent espera amb la resignació pròpia d'estar sota terra. El comboi entra després de 2 minuts 45 segons sufocants. Just en obrir les portes, per les escales d'accés a l'andana, baixa una dona sense gens de pressa, amb el ritme adequat a les seves necessitats vitals.
Dins del vagó s'està més fresc. La gent respira alleugerida, uns s'asseuen, altres, de peu, miren per la finestra negra i la dona es trasllada cap a l'altre extrem del vagó nua.
Ningú, fins ara, se n'ha adonat. Petita, nua de dalt a baix, amb pèl arrissat al cap, al pubis i a les cames. La dona avança amb tota normalitat, com una més al vagó. La gent la mira fent veure que no la mira, com si la situació no anés amb ells i elles.
Arriba a l'altre extrem del vagó i es queda de peu. El vell comboi tremola a cada revolt. L'aparent indiferència de la gent vers la dona és substituïda per mirades més insistents, entre incredulitat, rubor i por. La dona comença a notar la reacció de la gent i decideix asseure's en un intent absurd d'amagar-se. El cul se li enganxa al seient, encongeix el cos i tracta de no pensar amb el seu entorn. Però la persona que s'asseu al seu costat, un homenet una mica gras, ja no pot aguantar més el riure i esclata. Riu i riu, entre nerviós i divertit. A la dona nua li agradaria compartir el riure, però se sent incòmode i s'aixeca. Pensa en baixar a la següent parada, però arribaria tard i no s'ho pot permetre, ha de seguir el seu ritme.
Un altre cop es troba de peu. La seva pròpia nuesa comença a avergonyir-la i s'acosta a una senyora d'uns 50 anys per demanar-li quelcom per tapar-se (segur que porta una jaqueteta a la bossa per si refresca a les nits d'estiu): "Bon dia, perdoni, que em..." i la senyora de 50 anys sense esperar a que acabi la pregunta fa que no amb el cap i fuig. Un no que significa no em miris, no em parlis, estàs boixa i em fas por. La dona nua, sorpresa i adolorida, segueix el trajecte cada cop més neguitosa i amb una necessitat creixent de tapar el seu cos. S'apropa a un home amb barba i li demana "per favor, que em podria deixar quelcom per cobrir-me?", i l'home respon amb un to conciliador"Però dona de déu, on va tota nua?Ho sento però no tinc res per deixar-li". Ella pensa que es conformaria amb la seva samarreta suada i pudent, després la rentaria i li tornaria perquè s'hagués apuntat el seu número de telèfon al dors de la mà. La dona nua fa un últim intent abans de baixar i abandonar la seva intenció d'arribar puntual a la seva cita.
Es dirigeix cap a un noi amb rastes. Aquest cop si, es diu per a ella mateixa. "em podries deixar el teu mocador palestí per tapar-me, per favor?"El noi, tot normalitzant la situació, se'l treu i la tapa. "com és que no portes roba?que tens calor?" La dona dubta de dir-li el veritable motiu de la seva nuesa, potser no és el moment, i li respon el primer que li passa pel cap que justifiqui la seva nuesa sense que es pensi que està boixa. "És que m'ho han robat tot" "Tot? És per denunciar, com es passa la penya, ho sento..."diu el noi potser solideritzant-se. Segurament no es creu el motiu però li segueix el joc a la dona inofensiva.
La dona nua, ara palestina, se sent més acceptada pel vagó. Però el noi ha de baixar a la següent parada. "Si no et fa res, em pots tornar el mocador, haig de baixar" "Es clar, té, té..."El noi amb rastes es queda a Joanic, la dona continua el viatge amb el cap baix i desconcertada. Finalment baixa a Alfons X, no és la seva destinació però es sent cansada de tenir tants observadors. Es dirigeix cap a la sortida. Un vigilant s'apropa cap ella i amablement li desitja un bon dia i li diu "la puc ajudar senyoreta?M'hauria d'acompanyar a la sortida". La dona no respon verbalment, fa que si amb el cap i es deixa guiar. "Per què va nua senyoreta?" "Tinc calor" li diu. Però pensa: "només volia ser jo mateixa"