Baixant de la font del gat

Un relat de: la nosequè

Baixant de la font del gat imagino com seria passejar amb tu per aquest jardí. No sabia que aquesta famosa font es trobés tan aprop d'on treballem, a cada graó que baixo augmenta la meva satisfacció per haver descobert aquest bell indret. Avui t'he escrit una carta (autèntica de paper, res de mails ni sms) que pensava donar-te-la quan plegués definitivament d'aquí, perquè ja no ens hauriem de veure l'endemà. Que covarda que soc, o potser és mandra, no ho sé. Ara rellegeixo la carta i no crec que arribi mai a les teves mans. M'estalvio el que hi deia exactament, perquè el contingut tampoc no era res de l'altre món, era com...com t'ho diria...com un últim recurs que si no utilitzava tot això es quedaria amb mi i no ho sabries mai. El missatge de la carta era un suggeriment, potser un pèl ingenu: en el cas de que et quedéssis sense novia podries trucar a la meva porta.
Però ara, baixant de la font del gat, m'adono que tan se val, al món hi ha coses que em meravellen i m'animen a ser partícep, i d'altres en canvi que m'horroritzen i em deixen fora de combat. Així que, això de que m'agradis és un assumpte gairebé agradable i simpàtic, com un passatemps que no cal donar-li més importància. Quina llàstima però, el fet de que tinguis parella em frena qualsevol intent de conèixe't. Em limito a saludar-te cordialment, a respondre les preguntes que em fas i a no fer-t'en a tu per a no allargar més l'agradable conversa.
Baixant de la font del gat recordo els homes que m'han agradat i han passat de llarg de la meva vida pel fet d'estar "ocupats". Potser si els hagués tastat hauria descobert que no eren del meu interès realment, però mai ho sabré. I aixì ho he fet per respecte a la noia que hi havia darrera de l'home que m'agradava. És això una estupidesa? alguns dirien que sí perquè "a la vida mai se sap" afirmarien, " i si no estan gaire enamorats? i si resulta que amb tu seria més feliç?". Qui soc jo per començar a resoldre aquests dubtes? També recordo els que m'han agradat i estaven "lliures", han estat bones experiencies pero res més enllà d'una gran il·lusió inicial, d'un sexe ple de preguntes sense resposta i una decepció final, amb la conseqüent "grip" post-relació.
Baixant de la font del gat em sento marejada de tanta reflexió, dins el meu cap resonen eterns dubtes sobre fidelitat, poliamor, què és el més natural, què és el que em faria feliç?
Marxo del jardí deixant que tot flueixi pel camí, deixant-me portar com un element més d'aquest Gran Engranatge. Tan se val, penso, i xiuxiuejo la vella cançó " baixant de la font del gat, una noia, una noia..."

Comentaris

  • Sobre les reflexions[Ofensiu]
    Sardaukar | 06-05-2014

    M'agrada el relat, hi ha cosetes que dius que toquen certes tecles que per mi han estat font de mil embolics mentals - i no tan mentals…

    Saps que aquest trelat és l'únic de tota la web que conté la paraula "poliamor"?

  • M'ha agradat molt...[Ofensiu]
    kukisu | 07-10-2008

    el teu relat, perquè expressa el desig de tots de trobar-nos feliços amb una persona i després la crua realitat de les decepcions de cada dia. Però cal refermar-nos a superar-les fins trobar l'amor de debò, o encara que sigui un bocí que ens ajudi a viure de ple.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: