Rehabilitació total

Un relat de: Mercè Bellfort

REHABILITACIÓ TOTAL


Estaven rehabilitant la façana per raons òbvies. L´edifici, situat a la part vella de la ciutat, era centenari i li calia un bon repàs tant a l´exterior com a l´interior.
Totes les cases tenien esquerdes a les parets, als sostres, als balcons... Els seus llogaters, tots ells entrats en anys, també tenien esquerdes per a totes bandes.
El més trist és que no disposaven d´ascensor i havien de fer una parada obligatòria a cada replà fins que arribaven al seu pis. El matrimoni que vivia al cinquè sortia ben poc perquè tots dos tenien els genolls fets pols. La veïna del quart anava en cadira de rodes i la seva estada al pis era permanent.
El panorama dels altres veïns era similar. Fins ara s´havien arribat a ajudar mútuament, però la salut de tots ells va minvar tant que ja tenien prou feina a cuidar-se d´ells mateixos.
La situació era deplorable, però entre el veïnat va córrer la veu de l´estat d´aquelles famílies.
Una colla de joves voluntaris s´oferiren a prestar els seus serveis als avis més necessitats. D´aquesta manera s´establí una relació entre ells que va anar més enllà d´un contacte social.
La Núria, que estudiava Decoració va organitzar la vida als avis del cinquè no tan sols fent-lis la compra i altres tasques de la llar, sinó també canviant la col·locació del mobiliari. Ells la deixaven fer perquè veien que tenia força gust i amb quatre canvis l´estètica de la casa guanyà molt. L´agraïment era infinit i les xerrades que compartien van resultar molt enriquidores per les dues bandes.
Aquests contactes tan humans també els experimentaren els altres veïns amb nois i noies voluntaris que van aconseguir fer-los feliços. I, el més important, veure la vida des d´una perspectiva diferent. Ja no se sentien tan vells ni tan inútils.
L´amor i la dedicació d´aquells joves els proporcionà una qualitat de vida i una esperança que no tenien preu.
La rehabilitació no va quedar només en les totxanes, el ciment i la pintura de l´edifici, sinó en els cors d´aquelles persones mancades d´atenció i de carinyo.

Comentaris

  • Espurnes de llum,[Ofensiu]
    Avet_blau | 08-01-2008 | Valoració: 10

    Espurnes de llum,
    que il.luminen el camí;
    vides apagades, sota el pes dels anys,
    que es refan i prenen alè.

    vides fosques, en l'oblit
    però no menys vitals que qualsevol altre,
    que uns cors joves, han tret de la nit

    gràcies

  • FELICITACIONS[Ofensiu]
    anita | 08-01-2008 | Valoració: 8

    Vos filicito de tot cor axò que esteu fent en aquets avis no te preu, es l'únic que el von JESUS valara la vostra vondad que no tinc cap dupte que sou una joventut fantàstica.
    Seguiu aquesta linea, i que prenguin model mols que perden el temps fent bretolades.
    jo soc una àvia i molt gran pero quan vos he llesit mai omusionat veig que encara ha gent mol vona. no perdem la esperança.
    Una abraçada.
    ANNA