Refugi

l'aigua que llisca,
deixa entreveure un principi?

L'aigua pot netejar-ho tot, emportar-s'ho tot... i deixar-ho tot ben net per recomençar altre cop. L'aigua calenta en reconforta i la freda ens desperta...
M'ha agradat especialment això de ‘les escletxes de l'oblit'... allà on tenim amagat tot el nostre passat que volem oblidar, per sort o per desgràcia, mai oblidem del tot, però com a mínim en aquesta ‘escletxa' els records ens deixen viure un temps.
M'ha agradat molt el poema, curtet i clar, mostrant la tranquil·litat del repòs i el pensament reposat... perfecte.

una abraçada,
Jordi.

amb la primera frase ja m'ha captivat... es realment precios.
m'agrada el teu nom,quines borratxeres am absenta al poble....jejejeje!

d acord amd el comentari anterior segueix escrivint y bona sort

és uOuOuO... sentir el so de l´aigua quan plou... sobretot si no tens son ni paraigües je je je
molt bé wuapaaa! un poema breu, sonor, íntim, tímid, humit i càlid a la vegada... tens mà fina per escriure petits paisatges en la sensibilitat de les nostres ànimes...
escriu més, porfa... no estiguyis tan ABSENTA je je je
un ptó i una abraçada
PD. no t´enfadis per les meves brometes, sóc així... però de veritat que m´ha agradat molt el teu poema i com jugues amb la pluja de veritat i la pluja melangiosa que se t´emporta records passats...

et podria dir moltes coses, però només et diré que continuïs escrivint, per què vull seguir llegint coses de tu!

Endavant!